loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Xandall o corbata? L'atur no fa distincions

Sergi Casado Ciutat dilluns, 08 d'abril de 2013

És un dia qualsevol, d'un mes qualsevol, d'una hora qualsevol. Estem a Tarragona. Enfilem el carrer Sant Antoni Maria Claret i a mesura que ens apropem a la cantonada amb Marqués de Montoliu, ja es comença a detectar presència de gent, sense cap connexió aparent, als afores d'una oficina. De fet, és una de les més freqüentades de la ciutat. És l'antic INEM, actualment batejada com a oficina del Servei Català d'Ocupació (SOC); un espai en què la multiculturalitat és ben palesa, i on la franja d'edat abarca des dels 18 fins ben entrada la seixantena.

Una imatge de l'oficina del Servei Català d'Ocupació de Tarragona. / circdetarragona.com

Entrar-hi no acostuma a ser agradable, però serveix per agafar consciència que el món trontolla. Si ho fas, senyal que has estat víctima del sistema i que, ben segur, hauràs perdut la feina. A l'interior no hi ha distincions de classe perquè, un cop dins, tothom és igual i has de superar el mateix tràngol: explicar-detallar a la persona que concedeix números el teu drama personal. La raó per la qual t'has vist obligat a acudir-hi.

Llavors arriba el viacrucis. La mirada que dediques als presents depèn de si ets novell, o no. Cada número és una vida, un desig, una història, un futur, una ambició, una pena, un cop de geni, o el resultat d'una injustícia en alguna empresa o administració.

Ja no val dir que l'oficina de Tarragona és plena des de fa uns mesos perquè, sent objectius, el cert és que està atapeïda i asfixiant des de fa uns quants anys. És el reflex fidel d'un dia qualsevol d'un recinte opressiu que concentra les il·lusions de milers d'homes i dones.

Durant l'espera per ser atès, és el moment de l'observació. Hi ha gent que s'arregla per atansar-s'hi, i gent que no. N'hi ha que van amb xandall, d'altres, fins i tot, amb espardenyes. N'hi ha que arriben amb vestit i corbata, conscients que allò no va amb ells, encara que un cop amb el número a la mà, el passat desapareix de cop. Com un bloc de gel després d'una dutxa calenta.

N'hi ha, també, que venen amb tota la família. Per allò de reunir esforços perquè el drama de l'atur ha sacsejat tot l'entorn familiar. Hi ha blancs i també negres. I mòbils, això sí, de totes les formes, colors, marques i tendències. És el company inseparable durant una espera que acostuma a ser eterna. N'hi ha que entren per primer cop i contemplen bocabadats la inmensitat de la tragèdia. N'hi ha que ja hi estan avesats i es dirigeixen al racó que ja s'han fet seu.

I els empleats? N'hi ha que somriuen i et faciliten les gestions, però n'hi ha que no. N'hi ha que sempre et diuen que et falta un document, sense el qual no et podran realitzar el tràmit, i n'hi ha que ho obvien i intenten trobar la solució. N'hi ha que quasi no parlen, i n'hi ha que t'arreceren amb les seves paraules.

És, en definitiva, la crònica d'un dia qualsevol, a una hora qualsevol, en una oficina qualsevol del Servei Català d'Ocupació. Segons una dada facilitada en el programa Singulars, de TV3, dels poc més de 48 milions d'habitants que hi ha actualment a l'Estat espanyol, tan sols treballen poc més de 16 milions. No és sostenible, com tampoc ho és la imatge diària d'aquesta oficina de Tarragona; una ciutat que compta amb més de 12.000 aturats d'una població de 140.000 habitants.


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar