loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

CIUTAT

Dídac Nadal: 'Tenim un Ajuntament gris i sense sentiments'

Sergi Casado Ciutat dimarts, 06 de novembre de 2018

Entrevistem el portaveu del Partit Demòcrata a l'Ajuntament de Tarragona, Dídac Nadal.

Foto: circdetarragona.com

Pregunta: Fa uns mesos el seu partit el va escollir com a candidat a les municipals, però tal com està la situació política actual pot assegurar que ho serà?

Resposta: "Sí, sí, des del meu punt de vista. Reconec que el context és molt variable, està molt més radicalitzat, a tots ens inquieta, és temps de reflexió, d’arguments. Entenc que el context es difícil, però jo em mantinc i així serà".

P. Li ho pregunto per la irrupció de la Crida Nacional, que aglutina a gent del Pdcat, partidaris de Puigdemont i fins i tot de l’antiga Convergència.

R: “La Crida ha nascut i la filosofia la coneixem tots, però és que tots els requisits que jo puc tenir o complir són els que precisament es poden demanar a la Crida, però aquests requisits que jo puc tenir i que pot demanar la Crida també em poden facilitar que jo em presenti a Tarragona com jo cregui oportú. La Crida no deixa de ser un instrument i el seu primer objectiu és tenir grans resultats a les eleccions locals. Fins i tot és més, a hores d’ara la Crida ni tan sols participaria a les municipals. No em preocupa la Crida, és un instrument idoni pel context en què vivim.”

P: Veu probable una candidatura unitària independentista a Tarragona?

R: “L’únic problema és que mentre Esquerra Republicana oberta i públicament ha dit que no concorrerà en cap llista unitària independentista deixa de ser una llista unitària perquè el concepte d’unitat es perd. Jo he estat l’únic candidat que en cap moment ha renunciat a presentar-se en cap d’aquestes llistes que s’han proposat, la meva pregunta és si seria una llista realment unitària si la CUP ja ha dit que no hi participarà i Esquerra també hi ha renunciat obertament. Llavors primer hem d’entendre quina és la definició d’unitària i si no fos així, veure si el més intel·ligent seria que cadascú ho intentés dintre dels seus espais.”

P: A les passades municipals, encara sota les sigles de CiU, la patacada va ser gran i històrica per a un partit que ha governat la ciutat durant molts anys. Quin és el seu objectiu? Amb quins resultats se sentirien satisfets?

R: “Amb l’alcaldia. Això és el que anem a buscar.”

P: Seria un salt qualitatiu més que important… Què diuen les seves enquestes?

R: “No hi ha cap enquesta que em sotmeti a mi a valoració, i totes les que tinguin els altres partits el que fan és valorar tot el que va passar durant el 2017, quan jo encara no hi era. Però tinc molt clar que quan jo faig aquest pas endavant és per arribar a l’alcaldia. Només hi ha aquest objectiu. I si no s’aconsegueix farem una anàlisi a fons de perquè no s’ha aconeguit i continuarem treballant.”

P: Vostè es va incorporar a la vida municipal a mig mandat, a causa de la mort d’Albert Abelló. Ja s’hi troba còmode o creu que li falta rodatge?

R: “Em sento molt còmode i em noto fort, però estic aprenent moltíssim pel camí. Com a partit ens estem situant d’una manera molt forta dins del nostre espai, potser teníem la veu una mica silenciada i li hem un donat un gir perquè creiem que som algú dins de l’Ajuntament i que volem anar per l’alcaldia “

P: Què destacaria de tot el temps que porta com a portaveu? Segur que hi ha coses que l’han sorprès.

R: “La paràlisi dels grups municipals i del govern els veig com si haguessin entrat enu na mena de circuit bucle, i com si ja estiguessin còmodes amb les relacions que es venien mantenint. Cadascú feia un paper, però ningú trencava per la meitat aquest meló. Això és el que més m’ha sorprès: la dinàmica; perquè des del meu punt de vista és sorprenent quina és la situació actual de la ciutat des de la part més del dia a dia, fins a la part de grans projectes, passant també per la part més personal dels membres del govern local en relació principalment als autos de processament i més… i malgrat totes aquestes coses, la dinàmica sigui de normalitat.”

P: Com veu la ciutat? Li agrada?

R: “No voldria ocupar massa temps dient que no m’agrada la situació actual de Tarragona… (riu)”

P: Doncs faci’n un esbós.

R: “Una ciutat té una vessant domèstica i una altra de grans il·lusions, i el que més em preocupa de Tarragona és que, de grans il·lusions no en tenim i això ha minat l’autoestima de la seva gent i per altra banda el dia a dia domèstic no acaba de ser còmode pels ciutadans".

P: Li demana coses la gent?

R: “Si em permet, i sent sincer, és continu, ja sigui per l’incivisme o per la falta de seguretat o per la brutícia... És constant i és realment xocant com la gent t’ho posa de manifest. Des del sentiment i des de la nostàlgia. Et diuen que abans estàvem millor.”

P: Si fos un pintor, quantes mans de pintura creu que li calen a la ciutat?

R: “Primer, una d’urgent i inmediata, i aquesta és absolutament necessària. Després, a partir d’aquí hauríem de fer pinzellades de brotxa fina, de gran pintor. Amb pinzellades d’il·lusió recuperaríem l’autoestima. Es tracta d’aconseguir que el dia a dia amb la ciutat sigui amable i això ens portarà a projectes realment enriquidors.”

P: Imagini's que és el nou alcalde. Què és el primer que faria?

R: “Un programa d’impacte íntegre i immediat en termes de neteja i d’incivisme. La neteja és tant senzill com posar al damunt de la taula els diferents incompliments que ens trobem del contracte que és d’un import extraordinari i exigir que la ciutat estigui neta. Recordo que els sindicats li van exigir al senyor Ballesteros incrementar el número d’inspectors de la neteja a nivell local, i el govern no va admetre el nomenament d’aquests inspectors. Desconec exactament perquè, però el que necessitem és gent nostra, de l’Ajuntament, verificant el compliment d’aquest contracte, i en el cas que no s’estigui complint, doncs fixar les incidències i exigir que es resolguin. Hi ha d’haver un compliment més rigorós del contracte de neteja."

P: La manca de neteja és un dels problemes que vostès no es cansen mai de denunciar.

R: “Sí, perquè ens estimem molt aquesta ciutat, però ens entristeix molt la situació en que es troba, i a més, trobem que és relativament fácil exigir a l’adjudicatari que compleixi, i si no ho fa, doncs s’haurà de negociar, està claríssim. Hem de recordar que el contracte de la neteja és el més elevat que té l’Ajuntament de Tarragona amb un adjudicatari, i tenim constància que en ciutats semblants a la nostra els imports del contracte de la neteja són més reduïts. Hem estat verificant el compliment dels contractes i fa la sensació que són més rigorosos que el de Tarragona.”

P: La ciutat està bruta, però l’incivisme és una pràctica cada vegada més estesa.

R: “Jo no entraré en aquest parany perquè culpabilitzar el ciutadà d’incivisme i de la brutícia que hi pugui haver a la ciutat és un error garrafal. Per què? Doncs perquè el mateix incivisme atreu més incivisme. No és culpa del ciutadà que arriba a un contenidor i pensa ‘segurament aquest sofà no el puc tirar però com que hi ha cinc cadires i un somier potserja no passa res si ho deixo’. És una cadena lamentable i que s'ha de trencar per la meitat.”

P: I com s’erradica l’incivisme?

Resposta: “La primera persona que deixa alguna cosa que no toca al contenidor ja ha de ser sancionada, o que tingui una advertencia. Què provocarem amb això? Doncs que el que vingui segon o tercer i quart que ja vegi que això no pot ser així. Es tracta de decapitar el primer incivisme que es detecti."

P: Ara farem un salt… per parlar dels Jocs. Es creuen les xifres que va oferir l’Ajuntament?

R: “Per als grups de l’oposició la dinàmica ha estat molt complexa perquè cal tenir en consideració que no hem tingut totes les dades i les poques que hem tingut ens arriben sempre mitja hora abans del plenari o just abans d’entrar a una reunió. És evident que si t’arriba un informe d’impacte econòmic cinc minuts abans del plenari difícilment tindràs contingut per contradir-lo. Dit això, no em convencen les xifres que ens presenten, no em convencen els informes d’impacte econòmic que m’estan plantejant, no em convencen els arguments que han posat damunt de la taula per justificar segons quines carències i segons quins incompliments i em fa patir molt la gestió que estan portant de l’anella Mediterrània.”

P: Fa la sensació que la dinàmica de que parla no canviarà.

R: “Nosaltres continuarem amb la nostra tasca, que sí que és lenta, però persistent. Continuem analitzant els documents i la informació que potser no ens facilita l’Ajuntament, però sí d’altra gent i hi ha una cosa de la qual no en tinc cap mena de dubte i aquí radica la gran diferència entre el senyor Ballesteros i jo: jo vaig nèixer al 1977 i tinc 41 anys, i si no m’erro, ell ja té més de 60 anys. Potser per això ell es creu que la realitat dels Jocs no sortirà mai i que han estat més llestos que ningú, però el que el senyor Ballesteros, qui està a mitges de la nova i de la vella política, ha de saber és que, d’una manera o d’altra, aquesta informació acabarà sortint i quan surti la seva situació potser empitjora. Aniria molt bé que anessin redreçant el seu camí.”

P: Li ha sorprès que es torni a presentar?

R: “No m’ha sorprès, però en la seva decisió estic plenament convençut que només ha tingut en consideració la seva situació personal, no la de la ciutat. El veig cansat, esgotat, sense energies i malgrat això diu que presentar-se li fa més il·lusió que mai. A mi tot això m’encaixa més amb un final d’etapa per intentar tancar una mica el cercle que no tant perquè hi hagi una motivació personal i extraordinària davant d’unes noves eleccions per tenir l’energia suficient per ser un candidat digne per la ciutat”.

P: Ara tregui’s el vestit de polític i tracti d’interpretar, com a ciutadà, com veu el fet de que Ballesteros torni a ser candidat per quarta vegada.

R: “El que em sorprèn de la situació del govern és que el dia a dia de la ciutat està pràcticament paral·litzat, que no hi ha grans il·lusions a mig i llarg termini i que la situació personal del govern local a Tarragona és d’extrema delicadesa i fragilitat. No entenc aquesta sensació de que no passa absolutament res, no la puc entendre, no la comparteixo i em preocupa molt”.

P: També hi ha moltes queixes sobre la cura del patrimoni històric. Què proposen vostès?

R: “Primer: més ingressos del nostre patrimoni, que han de venir de la reorganització i de la recuperació de la professionalització en la gestió. És inadmissible que deu anys enrere tinguéssim 6 persones en cada monument, per torn, i ara en tenim una, o cap. Tú pots anar reduint costos i despeses, però això sempre serà menystenint el patrimoni. També es pot fer incrementant una mica la despesa que es mereix aquest patrimoni i fomentar-ne l’accés i la participació. Què vol dir això? El patrimoni ha de ser viable i s’ha d’autosostenir i amb aquesta viabilitat i amb les ajudes que ara s’estan deixant perdre pel camí, ser capaços de revitalitzar-lo.”

P: Què me’n diu del patrimoni tancat, o abandonat, o brut que hi ha per tota la ciutat.

R: “Hem de treure un rèdit del nostre patrimoni i així podrem millorar-ne les condicions; és evident i notori. Poso només un exemple: tenim un arc al circ romà, al mig de la ciutat, que està deixat i abandonat, i encara que estigui en un terreny privat hi ha mecanismes més que suficients per evitar que sigui un abocador. Em poso negre."

P: El món de la cultura tampoc no sembla gaire content.

R: “Per nosaltres, la cultura forma part d’aquest factor tant important que és l’autoestima. I difícilment hi haurà cultura sense autoestima. Al ciutadà de Tarragona, més enllà de les festes de Santa Tecla i malgrat les condicions fantàstiques que té la ciutat, li costa sortir de casa, i jo el primer. Hem de ser capaços de treure la cultura al carrer, i si en la mesura del possible, i arribant sempre als acords necessaris i convenients, els agents culturals ens ajudessin, el carrer s’ompliria de llum i vida, estic segur que la revitalització dels comerços seria la primera conseqüència. De la mà de la cultura també recuperaríem espais que són absolutament indispensables. Necessitem una escola de teatre, una escola d’arts escèniques, i necessitem que la cultura sigui el pilar per tenir els carrers plens.”

P: Llavors la cultura de la ciutat està en letàrgia?

R: “Sí. Jo he felicitat en moltes ocasions als tècnics de Cultura de l’Ajuntament perquè de vegades els veig fent tasques sorprenents. Hem d’agafar el meló de la cultura i obrir-lo perquè junt amb les festes són el pilar bàsic per treure a la gent al carrer. Si som capaços de treure la gent al carrer reforçarem l’autoestima i si reforcem l’autoestima, la recuperació de la Tarragona més comercial, íntima… la recuperarem. Si fossim capaços d’aconseguir-ho aquest punt de confiança que ara ens falta com a tarragonins l’acabaríem aconseguint.”

P: Una de les queixes i dels 'mantres' que ha anat circulant en els darrers mesos és que, precisament, a través de la cultura, s’ha intentat espanyolitzar a la ciutat. Li ho dic per l'anomenat programa cultural dels jocs.

R: “No voldria ser tendenciós amb la resposta, però en la mesura en que un va negociant amb l’estat espanyol en relació als ajuts, o a la dilació en les inversions en els Jocs, és evident que vas arribant a compromisos i el context nacional és el que és. Jo estic convençut que sense que fos un objectiu directe, sí que és veritat que es va comprometre un acompanyament dels Jocs amb certa estatalització de la seva celebració. No crec que fos un objectiu primordial, però és cert que sí va servir d’acompanyament. ‘Tranquilos, tranquilos, que todo saldrá bien’. Aquesta és l’estètica amb que es va cobrir tota la part cultural dels Jocs. Però deixi’m que li digui que no hi va haver programa cultural dels Jocs.”

P: Parlem de cultura popular. A la casa de la Festa hi tenim els elements més preuats, però continua feta un nyap. Quan en tindrem una de digna i com Déu mana?

Resposta: “Amb tota la claredat. Quan aquesta persona que li parla sigui alcalde, existirà una casa de la festa i serà gran, i no només serà per exposició de tots els elements del Seguici, sinó que disposarà d’espais per als col·lectius i per a les entitats que participen en la festa, perquè puguin treballar amb tots els seus propòsits i objectius. I a Tarragona ens sobren espais. I deixi’m que li recordi que quan es va prendre l’acord d’ubicar la Casa de la Festa a la Via Augusta ja es va acordar que seria provisional, i d’aquella decisió ja en va participar el govern local. Ara, el que hauria de fer és complir l’acord de manera escrupolosa buscant el destí definitiu.”

P: Què me’n diu de la promesa de Ballesteros del bus gratuït a tots els tarragonins? Troba que és una mesura populista?

R: “Quan abans parlava de les sorpreses que m’he anat trobant pel camí, a tots ens poden penjar l’etiqueta dels nostres partits, però sorprenentment el PSC de Tarragona proposa que sigui gratuït per a tothom. Que algú m’expliqui quina mesura de caràcter socialista és aquesta. Tant si tens la renda baixa o alta, el bus serà gratuït per tothom. A mi em sembla electoralista i fins i tot de mal gust. Des del Pdecat s’ha proposat que les persones amb certes discapacitats psíquiques poguessin disfrutar del bus gratuït i s’ha votat en diferents ocasions que no, que no i que no. Em sorprèn ara que sigui el PSC qui aposti pel bus gratuït i quan aquest senyor (Ballesteros) ho anuncia ens hem de preguntar d’on sortiran els diners. Doncs molt fácil: de la butxaca de tots els tarragonins."

P: Troba que ho ha fet per guanyar-se als barris?

R: “No se’ls guanyarà perquè els problemes reals i d’incidències que nosaltres hi hem trobat no són aquests.”

P: Li agradaria que, de manera institucional, l’Ajuntament de Tarragona projectés una imatge de més sensibilitat cap a la situació que viu actualment el país, amb gent empresonada i retallada de llibertats?

R: “És tant injust des del punt de vista personal i material que tots ells estiguin a la presó, però és que és també tant injust des del punt de vista procedimental i legal que d’un partit socialista no pugui sortir aquest acord amb la resta de grups perquè aquesta gent surti immediadament de les presons em sembla inaudit. Se’m fa absolutament inadmissible que el PSC no estigui defensant explícitament que aquests senyors surtin immediatament de la presó.”

P: Qui ho impedeix? L’alcalde?

R: “A l’Ajuntament de Tarragona el que no tenim és alcalde, perquè un alcalde, el primer que ha de fer és estar amb la seva gent, sigui quina sigui, i ell no hi ha estat mai ni tampoc se l’espera. Jo he arribat a la conclusió de que Tarragona no té alcalde i no espero ni cor ni esperit d’ell. Llavors és evident que l’Ajuntament no tindrà ni cor ni esperit mentre l’alcalde que té no tingui cor ni esperit amb tot això. Tenim un Ajuntament gris, sense sentiments perquè no és qüestió d’independència sí o no, és una qüestió de democràcia si o no, i amb la democràcia hem d’estar tots els demòcrates. Fins i tot és inquietant la manera com estan tractant la qüestió dels presos.”

P. Pesa tant tenir com a soci al PP?

R: “El soci de govern és el Partit Popular, però amb qui està competint en vots és amb Ciutadans, i han decidit fer exercici d’aquesta lectura; quedar-se equidistant. Tú pots ser equidistant amb assumptes com la independència, i ho puc entendre, però amb qüestions flagrants com la presó, no entenc com els polítics socialistes podran tornar a mirar als ulls als companys quan surtin de la presó. I quan veig a Rubén Viñuales dir que als presos se’ls estan donant una sèrie de beneficis que la resta no tenen… com són capaços de dir aquestes coses de companys seus, i a més, no els he sentit mai parlar dels marges que pugui tenir el senyor Iñaki, el que està casat amb la Infanta, o de Bárcenas o de Rato… No ho entenc."

P: Parlant de pes, el seu cognom li pesa?

R: “No, m’agrada (riu). S’imagina que em pesés? Què he de fer? Abandonar-lo?”

P: Hi ha coses que no vol denunciar per temor a que li diguin que qui ho va començar va ser l’alcalde Nadal, el seu pare?

R: “No em preocupa gens. Ni tinc aquest pes per defensar qüestions de ciutat davant del Govern de la Generalitat, ni tinc aquesta càrrega per defensar qüestions locals davant de la Diputació, ni davant del Port, amb independència de qui va ser l’anterior alcalde.”

P: Des del punt de vista personal, com el seu pare va ser alcalde durant 18 anys, li demana consell?

R: “Tothom m’ho pregunta com si fos una qüestió transcendental: ‘Vas al gran oráculo?? (riu). Jo li demano consell a tothom, a la gent del carrer, a la gent de la cultura, als arqueòlegs, als polítics, a la gent de l’esport… és evident que un polític pot recollir els requisits bàsics per exercir la política, però el polític no coneix totes les matèries i s’ha d’enriquir de totes.”


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar