loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

CULTURA I PATRIMONI

Òscar Ramírez, president d'Etcètera: 'On acaben els diners, comença la imaginació'

Sergi Casado Cultura i patrimoni dimarts, 13 de novembre de 2018

Entrevistem al president de l'Associació cultural Etcètera, Òscar Ramírez.

Una imatge d'Òscar Ramírez, president de l'Associació cultural Etcètera. Foto: Associació Etcètera

Pregunta: Defineixi l’associació Etcètera.
Resposta: "És un element de difusió de la cultura que té com a referència el territori que ens envolta, sense emmirallar-se en cap ciutat concreta. Busquem sinergies entre els agents que integren aquest espai que és el territori i col·laboració amb altres col·lectius que sumin. D’aquí que les nostres inicials d’ETC siguin les d’Espai, Territori i Cultura".

P: Per què va néixer Etcètera?
R: "Inicialment la vam crear per tirar endavant el festival Al3Mura que vam fer l’estiu del 2016 a les ciutats de Tarragona i Reus al voltant de la figura del cineasta Pier Paolo Pasolini. Allí vam veure que podíem aportar molt més al nostre territori des de l’àmbit de la cultura i vàrem marcar una ruta de treball a mig i llarg termini."

P: Defenseu molts més valors que la cultura oi?
R: "Sí, apostem pel concepte de la transhumància intel·lectual que es tradueix en la transferència de coneixements a través del territori. Volem col·laborar a aconseguir que les picabaralles i desunió de les dues principals ciutats de la nostra àrea d’influència, Tarragona i Reus, evitin el creixement global com està succeint des de fa dècades a molts nivells. I també tenim clar que, de la mateixa manera que hem de posar la nostra experiència personal i col·lectiva a l’abast dels altres, cal rebre també coneixements d’ells des de la cultura. La militància cultural ens ha d’enriquir de manera permanent".

P: Explica’ns els lligams que teniu amb Itàlia.
R: "Neixen al 2016 amb la coorganització del festival Al3Mura a Tarragona i Reus, perquè és un festival que sempre s’havia organitzat a la ciutat italiana d’Altamura i que vàrem decidir internacionalitzar. Així, el va impulsar conjuntament la nostra associació i el Movimento Culturale Spiragli. I a partir d’aquell moment, la col·laboració –o millor dit, agermanament- ha seguit. En aquest moment liderem, també amb una tercera associació que es diu Il Sorriso di Filippo, el Projecte Amatrice que té com a objectiu donar suport a les víctimes del terratrèmol del poble d’Amatrice que va provocar 295 morts la nit del 24 d’agost de l’any 2016."

P: També teniu vessant un solidària.
R: "El Projecte Amatrice va començar a caminar amb un festival que va portar somriures als nens d’aquell municipi, va seguir amb la cançó “Qui sap si un dia” que ha escrit el poeta italià Bartolomeo Smaldone i ha musicat la cantautora tarragonina Anna d’Ivori; i segueix endavant ara amb una escultura que l’escultor tarragoní Rufino Mesa realitzarà allí, a Amatrice, el proper any 2019".

P: Feu també el paper de mecenes de joves artistes i d’artistes emergents?
R: "Nosaltres apostem per aquells valors que poden aportar molt, a nivell de qualitat, a la societat. Ens agrada donar suport a joves que tenen projecció i posem al seu abast iniciatives com el festival Di(vi)nes que ens ha permès portar davant del públic a joves cantautores que destaquen per la seva joventut i la qualitat."

P: Posi'm alguns exemples.
R: "Anna d’Ivori, que enguany ha fet un meravellós concert amb orquestra al Seminari de Tarragona, és una de les veus amb més projecció que té ara mateix el nostre país. La Sandra Bautista, finalista al concurs Sona9 que encara està actiu, ha tancat el festival d’enguany. I la Nerea Bassart, per posar un tercer exemple, va ser una de les convidades de l’any passat i ara està gravant cançons amb els Lax’n’Busto".

P: Defenseu la cultura de petit format o també la de masses?
R: "Tot allò que sigui cultura és bo i vàlid, però nosaltres ens dediquem a accions de petit format perquè considerem que, sovint, s’arriba abans a un petit grup i la feina del boca-orella fa molt més que no pas un missatge generalista a una gran massa. La programació de petites sales, si les ciutats disposen de molts espais d’aquest tipus i els programadors reben l’ajuda que els correspon, funciona molt millor i diversifica l’oferta. Penso que s’han de fer moltes petites coses, sense que se solapin, per arribar a més tipus de població".

P: En quin moment es troba la cultura i la creació a les comarques de Tarragona?
R: "Podríem dir que no és a la UCI gràcies a les propostes privades però que, si estigués només en mans d’alguns ajuntaments, estaria en coma. Propostes com el festival Accents, que enguany ha ampliat el camp d’acció; el Minipop que intenta apropar la cultura als més petits a través de l’oci; el Reus Blues que organitza l’AMCA o el Di(vi)nes que impulsem nosaltres –per posar uns pocs exemples- possibiliten una cultura sana que es complementa amb les programacions municipals de cada ciutat. Amb tot, les propostes més generalistes que arriben són sempre les mateixes. Els teatres municipals programen les mateixes obres de teatre –a ciutats que són a pocs quilometres de distància- i les grans apostes de festa major fan prevaldre la quantitat de gent que veurà un espectacle i no la qualitat del mateix".

P: Creieu que les administracions donen a la cultura la importància que realment es mereix?
R: "En molts casos, no. I això provoca que algunes ciutats que fa uns anys destacaven per propostes acurades, aquesta última dècada s’hagin transformat en espais grisos, avorrits i amb un panorama social pessimista. Els ajuntaments han de dotar a les entitats privades, que fan de manera subsidiària una tasca que ells no poden dur a terme, de més pes. Han de donar poder al teixit associatiu, cedir-los espais municipals on fer la seva activitat i no posar-los pals a les rodes com passa ara".

P: Quins objectius persegueix Etcètera?
R: "Aportar coneixement i rebre’n, donar a conèixer la creativitat de qualitat, generar petits canvis que portin a una gran transformació sociocultural. Volem, tan sols, generar coneixement, aprenentatge i cultura amb transversalitat".

P: I reivindiqueu molt el paper de la dona creadora. Vosaltres ja fa temps que defenseu el feminisme, ara que es defensa més que mai.
R: "Nosaltres defensem la creativitat en clau femenina i el rol que juga la dona en la societat en un àmbit cultural. Però no entrem tan a fons en un terme que comença a ser una dicotomia. Crec que la paraula “feminisme” està entrant en un terreny delicat perquè ha perdut el fil narrador inicial. S’està començant a confondre feminisme amb critica permanent al gènere masculí i protesta lacrimògena, i això no és un àmbit que ens correspongui feinejar a les entitats com la nostra".

P: Quina és la vostra font de finançament?
R: "Des d’un principi vàrem tenir clar que no demanarem cap ajuda econòmica a cap ajuntament perquè no volem sentir-nos supeditats ni marcats per un departament municipal en el moment de fer activitats. Per tant, optem per demanar ajudes en l’àmbit privat, ja sigui a fundacions o empreses. Amb pressupostos petits tirem endavant grans activitats i on acaben els diners, comença la imaginació. Però som lliures i això ens fa grans".

P: Quina valoració en fa del camí recorregut per l’associació? Quin és el futur més imminent?
R: "Estem molt contents d’aquests dos primers anys i escaig d’existència. Al 2016 vam reunir a més de mil persones a les activitats del festival dedicat a Pasolini. Els dos anys següents hem creat i consolidat el festival Di(vi)nes, hem posat en marxa l’Espai Càtedra amb els amics de la Càtedra d’Estudis Jurídics Locals Màrius Viadel i Martín, de la URV; i hem impulsat el Projecte Amatrice que és de llarg recorregut. Hem d’estar molt contents de la feina feta i el futur és molt esperançador perquè ara, recentment, hem renovat la nostra junta i hi ha entrat saba nova. La presència de la Blanca Ferrer a la vicepresidència, la incorporació de la joveníssima Judith Mata i del realitzador Nacho Mayals com a vocals; o la renovació del Santi Parés que ja era a la junta anterior, donen ales a aquest petit gran projecte anomenat Etcètera. Entre els propòsits més propers hi ha un concurs literari obert a totes les escoles i instituts de les ciutats de Tarragona i Reus."

P: D’acord amb el moment polític i social que es viu actualment a Catalunya, creu que la cultura s’hi ha d’involucrar o és dels que creieu que n’heu d’estar al marge?
R: "Polititzar la cultura és el pitjor que es pot fer en qualsevol país i més en la situació que es viu ara mateix a Catalunya. En un estatus permanent d’odi i alteració entre els dos perfils de societat que conviuen en aquest territori, no es pot posar la cultura com a bandera ni signe de res. La política, ideologies, banderes i fronteres, han d’estar a anys llum d’un element que és universal i ha de caminar des de la tolerància, el respecte i la capacitat d’emfatitzar. Citant a Sèneca: En la vida, les arts serveixen; la saviesa comanda."

P: Són necessàries entitats com Etcètera?
R: "Totes aquelles propostes que apostin per nodrir a les persones i les motivin a transmetre coneixement, generant en si aprenentatge, són necessàries. I Etcètera ho fa."

P: Sobretot per a la gent que llegeixi l’entrevista: com es pot col·laborar amb ETC?
R: "Assistint a les nostres activitats, aportant a l’entorn més proper que tenim els coneixements que intentem transmetre, animant a aquest entorn a participar en allò que fem, construint una xarxa humana que, social i culturalment, creixi de manera permanent. Hi ha Espai per a créixer, Territori on treballar i Cultura per difondre."


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar