loader
menu

CIUTAT

Rubén Viñuales (Ciutadans): 'Som els únics que hem agafat la bandera del tarragonisme'

Sergi Casado Ciutat diumenge, 11 de novembre de 2018

Pregunta: Pot assegurar amb certesa que vostè serà el candidat de Ciutadans a les municipals?
Resposta: “Puc assegurar al cent per cent que vull ser el candidat de C’s a l’alcaldia de Tarragona. Ara bé, tant jo, com qualsevol company d’arreu d’Espanya, fins a principis d’any no hi haurà els nomenaments oficials perquè s'ha de seguir el procediment intern amb la ratificació de l’executiva nacional i això encara ni jo ni ningú ho pot fer."

L'actual portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Tarragona, Rubén Viñuales. Foto: circdetarragona.com

L'actual portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Tarragona, Rubén Viñuales. Foto: circdetarragona.com

P: D’entrebancs i obstacles, n’ha tingut oi?
R: “Si vostè em pregunta si jo tinc confiança en que el partit em prestarà confiança, jo sempre he notat que el partit aposta per mi a Tarragona i no he de pensar el contrari.”

P: Però no ho tenia clar fins fa poc..
R: “He de reconèixer que els temes familiars i professionals s’han de valorar i si has d’iniciar una empresa tant important com la de ser alcalde de Tarragona has de tenir la teva vida ben organitzada, i al gener tornaré a ser pare i havíem d’organitzar-ho i tenir el suport necessari. De vegades la gent es pensa que per la política res no importa i no és així. Tots els polítics som persones; uns més que els altres, al final has de tenir aquest suport familiar i el tinc i ja ens organitzarem com podrem. Tinc moltes ganes d’intentar-ho.”

P: Com que no ha respost, li torno a preguntar: ha tingut entrebancs o obstacles, i m’atreviria a dir des de dins del mateix partit?
R: “No. Al final la política no és un passeig per la Rambla un diumenge. A la política s’hi arriba plorat de casa i el partit sempre m’ha mostrat suport. Sempre es parla de que Tarragona és una de les places més importants per les que aposta Ciutadans dins de Catalunya, és una de les capitals catalanes on tenim possibilitats reals de victòria i sempre m’han mostrat confiança.”

P: Li va fer mal a vostè l’atac a Dames i Vells per part dels seus col·legues de Madrid?
R: “El que va passar es va magnificar. Un company, Sergio, (Del Campo) va presentar una pregunta, ell tenia una opinió al respecte i jo ja vaig manifestar que no hi estava d’acord. Però una de les coses que més m’agrada de C’s i per això m’hi vaig afiliar és la llibertat interna i la llibertat ideológica. Ell tenia una opinió; jo, una altra. Crec que Dames i Vells té una tradició de més de cinc segles, és la sátira del poder, he de reconèixer que a mi m’agrada i ho vaig a veure cada any. Al final tot s’ha de contextualitzar perquè crec que es va treure de context.”

P: Vostè vol lluitar per ser el candidat, però encara no ho és. Troba que tindrà més competència que ara fa quatre anys? De noms, n’han sortit uns quants..
R: “No ho sé… s’ha parlat de tanta gent… L’altre dia quan anava al consell general del partit a Jerez parlant amb companys de tota Espanya també em deien el mateix, que tenien molta competència. Només cal que diguin que Kennedy també es vol presentar com a candidat per Ciutadans. Si alguna cosa he après durant aquests anys en política és que no es pot viure en base als rumors.”

P: Vostè sempre ha dit que no es considera polític i tenint en compte la crispació i la tensió dels darrers mesos, ha pensat en deixar-ho?
R: “Hi ha moments molt durs. Una de les coses en que m’agradaria incidir més és en que hi hagi més convivencia. Sincerament, si crec que com a polític puc fer alguna cosa bona i pogués escollir m’agradaria molt que aprenguem tots a conviure millor.”

P: En té ja alguna experiència?
R: “Com li he dit, hi ha hagut moments durs, com quan es van repartir cartells amb la meva cara, i que els pot veure la teva filla, quan les xarxes socials diuen coses que no són massa edificants, quan m’han passat coses al meu negoci privat que són actes incívics amb una clara intenció…doncs tot això no m’agrada, però ni a mi ni a ningú. Però no ho he denunciat ni he fet cap drama. Intentant donar respecte crec que podem rebre respecte, però val la pena aguantar, i és sa i necessari que la gent digui el que pensa de manera pacífica.”

P: Fins fa poc la vida municipal a Tarragona semblava més plàcida, però ara ja no ho és tant.
R: “Jo només he estat en aquest mandat, però sí que és veritat pel que he vist perquè t’arriben imputs, és que en el darrer mandat hi havia un pacte no escrit entre el PP, PSC i semblava que Ciu no era massa beligerant… Era com una mena de ‘pax tarraconense’, però ens hem de preguntar si això va ser bo per la ciutat. Crec que l’oposició, si fa una oposició sana, ha d’estar fiscalitzant l’acció de govern. El que no es pot fer és donar un xec en blanc a l’equip de govern perquè faci i desfaci el que consideri, ja que al final l’oposició és un contrapes necessari. I si algun dia jo soc alcalde, una de les coses a millorar són les relacions amb l’oposició perquè se’ls hauria de fer partícips de moltes decisions. Vostè i els seus companys de professió se n’assabenten de moltes coses de la ciutat molt abans que l’oposició.”

P: Aquesta és una dinámica que sembla difícil que canviï…
R: "Nosaltres som la segona força, i això no ajuda a que hi hagi una relació de confiança amb l’equip de govern, i si a més, a dins hi ha gent tant poc comunicativa com Pau Pérez o Jose Luis Martín, doncs ja ni li explico…”

P: Comença a ser vox populi que les eleccions seran un duel PSC-Ciutadans.
R: (Bufa i fa sorolls amb la boca abans de contestar) "Home, si fa quatre anys a tots els especialistes i a aquesta gent que són prestigitadors i veuen el futur electoral els haguessim dit que nosaltres seríem la segona força amb quasi bé cinc regidors, perquè ens vam quedar a 31 vots d’aconseguir-ho, segur que ens haguessin dit que estàvem equivocats, i en canvi, va ser així. I sense tenir cap tipus d’enquesta, el que sí notem és que hi ha ganes de canvi i en aquells llocs on semblava que Ballesteros era omnipotent sembla que ja no ho és tant, i els vots cauen de la nostra banda. Nosaltres sortirem a guanyar, al senyor Ballesteros o a qui vingui.”

P: Li ha sorprès que es torni a presentar? A l’alcalde Ballesteros em refereixo.
R: "No, no. Jo sempre deia que era més segur que es presentés Ballesteros que jo. És el seu modus vivendi, i a més, ja li queda poc per jubilar-se. Aquest mandat servirà perquè els tarragonins i tarragonines li paguem la jubilació.”

P: Després de l’1 d’octubre i del 3 d’octubre tot ha canviat. A Tarragona també? Han canviat les relacions entre partits, o entre les persones que els formen?
R: “És veritat que hi va haver una época de tensió, fins i tot a nivell personal amb la resta de partits sobiranistes, però li he de reconèixer que no sé si a Tarragona som diferents, però aquí nosaltres tenim una relació cordial amb tots els grups, inclosa la CUP i sincerament, si la gent vol que ens portem malament amb altres representants polítics que representen a gent de Tarragona que els va votar, per a mi tenen tota la legitimació i els mateixos drets que nosaltres a ser escoltats i atesos. I així ho faig i així ho faré i sempre, sempre, sempre intentaré mantenir una relació cordial.”

P: Després, al plenari cadascú vota el que creu que ha de votar.
R: “Això no significa que votem les coses junts o que estigui diametralment oposat a alguns dels seus plantejaments, però sense ponts és molt difícil fer coses en política municipal.”

P: Li he de preguntar pels presos polítics. Vostès no són gens sensibles a la causa, i l’equip de govern tampoc.
R: “Hi ha hagut moltes mocions en el plenari i si no recordo malament crec que la última sí va tirar endavant amb l’abstenció del PSC. Però sempre dic el mateix quan es plantegen mocions d’aquesta mena: ‘Vostès es queixen de la separació de poders a Espanya, de que no existeix, i de que hi ha influència del poder executiu i fins i tot del legislatiu respecte el judicial, si ara presenten una moció per demanar al Tribunal Suprem que deixi en llibertat a unes persones, imaginin que ho fan, i la moció arriba al Suprem i els deixa en llibertat".

P: És que no han comès cap delicte.
R: “Llavors jo em pregunto: On és la separació de poders? És el poder polític dient-li al poder judicial què ha de fer. Tu pots estar d’acord o en desacord amb les decisions judicials, però tenim les vies legals i els recursos del sistema espanyol, que en aquest sentit és molt garantista i el que no pots fer és polititzar la justícia quan del que et queixes és precisament que la justícia s’està polititzant.”

P: Respongui amb sinceritat: Se sent del tot còmode amb el discurs d’Albert Rivera cada cop que es refereix als presos polítics?
R: “El discurs que fa el nostre president és dir ‘Escolti, nosaltres respectem l’administració’, quan el mateix Pedro Sánchez deia que hi havia delicte de rebel·lió i ara diu que no n’hi ha, d’una manera molt vehement i resulta curiós com canvia, però en fi… i si em pregunta a mi, doncs jo crec que sí diuen que és correcte. L’administració de justícia és una cosa i, a més, on sí està sent molt bel·ligerant l’Albert (Rivera) és amb l’indult, o el possible indult.”

P: Sí, sí, les paraules de Rivera són molt dures…
R: “És que la figura de l’indult, la mesura de gràcia de l’indult em sembla una mesura anacrónica, és una cosa que encara no crec com pot existir, perquè és totalment arbitrari.”

P: Posem que surt escollit alcalde. Què el primer que faria?
R: “Truco a tots els caps de servei de l’Ajuntament per reunir-m’hi, un a un, perquè m’expliquin deficiències i millores a fer en els seus departaments. Després aniria a veure a tots els treballadors de la casa, a tots, per tal que també em puguin traslladar les seves inquietuds, com a alcalde ja, que és molt diferent, perquè ja tens poder decisori. I després començar a implementar l’àrea de coneixement i qualitat per tal de poder millorar tota l’administració local perquè crec que és una de les coses que hem de fer d’una manera transversal, i que tots els partits hi estiguin d’acord. I també vuit mil coses que tenim planejades.”

P: Potser no caldria que les digués totes…
R: “No, el problema és que hi ha tantes coses a fer en aquest Ajuntament que fa la sensació que és com lluitar contra la delinqüència, ja que de cada cent delictes, potser només te’n pots càrrec d’una vintena i ja te n’hauràs de sentir satisfet.”

P: Té un pla de xoc per aplicar de manera inmediata? Què el primer que cal erradicar?
R: “ Les eleccions són al maig de 2019 i els pressupostos de 2019 són els que aprovem ara i per això estem tant obsessionat amb aquest pla de xoc de barris perquè surti amb una xifra aproximada de 2 milions d’euros. I amb això ja podrem fer el que la gent ens demana, que és que dignifiquem la ciutat i el seu barri. Després tinc molt clar que hem de tenir una gerència de l’area de Recursos Humans; això és primordial dins de la casa. També tenim mesures per potenciar el comerç, turisme, i per afinar la imatge internacional de Tarragona perquè ens hem de modernitzar. La imatge de Tarragona està massa vinculada a Ballesteros i és com un equip de futbol, en què els jugadors són bons, però l’entrenador ja no els fa jugar bé. Llavors quan canvies l’entrenador el mateix equip ja juga bé.”

P: Seran les seves segones eleccions com a cap de llista. Sap ja en què ha de millorar i què no ha de fer perquè l’escullin?
R: “He après molt dels meus errors, molt, però em continuaré equivocant, com tots i el que digui que no és que menteixo és perfecte, i això no existeix.”

P: Digui’m en què ha de millorar?
R: “El món de la política és molt caïnita, i molt dur i tu mateix t’has d’endurir interiorment, perquè les coses dolentes no t’anul·lin per poder reaccionar. També has de ser immune als elogis, i en aquest aspecte hi ha gent que s’ho hauria de fer mirar.”

P: Vinga, posi’m un exemple, tot i que ja m’ho imagino.
R: “El nostre alcalde és el 'Rey desnudo', però ningú li diu que està despullat. Només s’escolta al que li diuen que guapo que ets i què bé que ho fas tot, i aquesta és una de les coses més importants que han de tenir en compte les persones que volen governar. També és important fer una llista amb tècnics; és a dir, de gent que sàpiga què s’ha de fer en cada área, com si fos una empresa. De fet, l’Ajuntament és l’empresa més gran de Tarragona. Digui’m una altra empresa de la ciutat que tingui més de 1.000 treballadors i que tingui un pressupost de 160 o 170 milions d’euros i a part les empreses municipals i mixtes. Això sí que ho he après a veure. Hem de tenir visió empresarial quant a la gestió, però amb ànima, que és la diferència respecte a una administració pública.”

P: Al 2015 van obtenir 4 regidors i es van quedar a 30 del cinquè. Amb quin resultat se sentirien satisfets ara? Sent decisius potser o vol guanyar?
P: “Decisius, no, hem de guanyar. La nostra intenció és treure un vot més que la segona força; amb això ens conformem. Després ja veurem, però tu has de sortir guanyar, i a més, crec que ens mereixem sortir a guanyar. No és una falsa il·lusió que ens hem generat, perquè ens ho hem guanyat. Hem treballat molt i ho seguirem fent, i humilment podem donar un aire nou a Tarragona i nosaltres som els únics que hem agafat la bandera del tarragonisme 100 x 100.”

P: Se sent ja polític?
R: “És innegable que ara soc polític, però quan algú diu que ho és, és perquè es veu tota la vida fent política. Ara bé, si vostè em pregunta si em veig tota la vida fent política, la resposta és no. Rotundament no. A més a més, si jo fos alcalde no ho podria ser més de 8 anys, ja que els estatuts del nostre partit ho prohibeix. Jo no jugaré a dir ‘no em presentaré’ i després sí que ho faig. No jugaré a ser Ballesteros. Vuit anys donen per fer un projecte, i a més a més, el bo de saber que tens data de caducitat és que evita que es creguis massa important i fa que et preocupis de generar un relleu, cosa que en aquest Ajuntament Nadals i Ballesteros s’han preocupat més de sí mateixos que no pas de buscar un relleu. El que importa realment és generar un projecte perquè després algú el continuï.

P: Tota l’oposició heu estat denunciant la brutícia, l’incivisme, la falta de seguretat. Són qüestions primordials.
R: “Per descomptat, i també la manca de manteniment. Si algú es mira el nostre programa electoral, escolta les meves declaracions o fa una ullada a les nostres mocions i les nostres preguntes als plenaris veurà que tenim el rècord de precs. Pel nostre pla de xoc als barris ho tenim tot recopilat: el problema, l’indret i l’actuació a fer, i també una valoració orientativa per tal de fer un calendari des de Llevant a Ponent, i passant també pel centre. Ho tenim preparat per si entrem a governar, per poder dir a la gent quina és la diagnosi del que falta al seu barri i dir-li quan s’executarà l’actuació: si al 2019, el 2020, 2021 o 2022. Així la gent estarà tranquil·la perquè ja sabrà quan es farà.”

P: Alguns dels seus col·legues de plenari diuen que l’autoestima dels tarragonins està molt baixa. Vostè també ho creu?
R: “Jo no ho compro. I n’estic fart del pessimisme tarragoní del que sempre parla el senyor Ballesteros. No és veritat. Si d’alguna cosa n’hem d’estar orgullosos els tarragonins, és de que som de Tarragona. No conec cap tarragoní que no parli meravelles de la ciutat. Que siguem crítics no és dolent. L’únic que ens fa mal als tarragonins és que la ciutat no es conegui més i ens tornem bojos quan ve algú de la fora per ensenyar-la i llavors ens diuen com és possible que no es conegui més? Doncs jo vull que s’acabi això.”

P: Fem un salt i parlem dels Jocs.
R: “Però s’han fet? (riu)”

P: Sí, sí, es van fer… De què han servit?
R: “Si em fa fer una lectura positiva li diré que ens han deixat l’Anella Mediterrània, tot i que pot ser un regal enverinat, i llavors se’n deriva una de negativa, i és què collons fem amb això, com ho gestionem".

P: Ara li demano la lectura estrictament negativa.
R: “Doncs, tota la resta. Uns Jocs ajornats, una imatge internacional de que no vam estar a l’alçada, una manca de preocupació per la resta d’assumptes importants per culpa de focalitzar massa esforços en els Jocs, (esbufega)... No puc parlar massa bé, la veritat. Ballesteros ha tingut dos projectes estrella: un és l’smart city, amb el Jardí Vertical com a gran projecte, i del qual el seu digital n’ha dit moltes veritats. Va ser un projecte milionari; no ho oblidem, i crec que si soc alcalde l’hauré de treure. I l’altre gran projecte de Ballesteros han estat els Jocs: cap dels dos li han sortit bé. I ara en té un altre: els autobusos gratis.”

P: Després ja li preguntaré pels busos gratis. Acabem amb els Jocs. Es creuen les xifres que van donar?
R: “Jo vaig dir que no volia aquell ple perquè el que vull veure són els números de la Fundació, i la Fundació es liquidarà al primer trimestre de 2019. Aquí és on haurem de fotre mà, perquè ja no són números que venen de subvencions, que estan molt bé, com la que va venir d’Europa. Però no ens enganyem aquesta subvenció els va salvar el cul.”

P: I el patrimoni. El tenim ben cuidat?
P: “Em sembla molt gràfic de la gestió d’aquest Ajuntament veure com, paradoxalment, treuen pit de ser Patrimoni de la Humanitat, però a la vegada és patètic com cuiden el nostre patrimoni. Primer quant a personal, ja que les condicions en què els tenen fan temor. M’ho explicaven i volia no creure-m’ho. Després tenim molt de patrimoni tancat. La nostra obligació és mantenir el patrimoni de cara a les properes generacions perquè no és nostre, sinó de tota la Humanitat. També és cert que ens falta ajuda d’altres administracions i moltes altres ciutats que són Patrimoni de la Humanitat també es queixen, però nosaltres també podem recaptar més del nostre patrimoni, i li donaré una dada: té més recaptació la Catedral que tot el nostre conjunt patrimonial.”

P: Té números?
R: “Sí, la Catedral, només en tiquets, més d’un milió d’euros a l’any; i tot el conjunt patrimonial de Tarragona; uns 800.000 euros. Creu vostè que ho podríem explotar millor i que en podríem treure més profit? Amb més recaptació faríem que fos sostenible i podríem invertir un percentatge en conservació i en divulgació i en estudi acadèmic del nostre patrimoni. No entenc com no es cuida el fet diferencial de la nostra ciutat. Què tenim diferent? Som el primer productor de cols del món? No, som l’antiga capital de la Hispania Citerior, la única de Catalunya que és conjunt patrimonial de la Humanitat. I ho repeteixo: la única.”

P: El món de la cultura tampoc no sembla gaire content a la ciutat.
R: “La cultura teledirigida per l’administració sembla stalinisme i tu no has de dir què és cultura i què no. La cultura és cultura, i de vegades brota de manera espontània. L’Ajuntament no ha de decidir què és cultura i què no ho és. I li poso un exemple: el pilon’s Street. No va ser teledirigit, va sortir perquè sí i ara resulta que el carrer Comte és un dels carrers més fotografiats de Tarragona. És art al carrer. Hem de retornar a aquest concepte. No hem de ser obstacles, sinó facilitadors de la cultura, i aquest Ajuntament és un obsctacle.”

P: Ara si li pregunto per la promesa del bus gratuït per a tots els tarragonins anunciat per l’alcalde. És viable?
R: “És una mesura populista d’una persona que no té cap tipus d’idea i que, a més, crec que és bastant temerari i responsable. Fins i tot crec que ningú del seu equip ho sabia.”

P: Tenim a l’alcalde i a una regidora imputats. Això és xacra per a la ciutat, mala imatge o què creu que és?
R: “Els companys i companyes de fora em pregunten ‘El teu alcalde està imputat per corrupció, oi?’ Si hi ha auto d’apertura de judici oral, han de dimitir tots. Tots.”

P: L’alcalde diu que és innocent.
R: “Això ho haurà de demostrar un jutge. Si li arxiven la causa a l’Audiència Provincial, doncs ja està, i si no li arxiven i continuen amb l’auto d’apertura de judici oral els seus propis estatuts diuen que ha de dimitir.”


circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar