loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

CIUTAT

Laia Estrada (CUP): ' Ens ha costat acceptar que et puguin enganyar amb total naturalitat'

Sergi Casado Ciutat diumenge, 18 de novembre de 2018

Seguim amb el cicle d'entrevistes als portaveus de l'Ajuntament de Tarragona. Arriba el torn de Laia Estrada, de la CUP.

Laia Estrada, actual portaveu del grup municipal de la CUP a Tarragona. Foto: CUP Tarragona

Pregunta: Pot assegurar que serà la cap de llista de la CUP per a les municipals?
Resposta: “En absolut.”

P: Vol lluitar per ser-ho?
R: “A la CUP no lluitem per ser candidat o candidata. Aquestes decisions les prenem per consens. Ara estem en un moment previ, no ens preocupa ser la única formació que encara no hagi presentat l’alcaldable. Per a nosaltres, abans que els noms hi ha els projectes polítics i de moment estem en aquesta fase de definir quin serà el nostre projecte polític. Tenint en compte els ‘tempos’, crec a final d’any ja podríem saber qui encapçalarà la llista.”

P: Fins fa poc la vida municipal a Tarragona semblava més plàcida, però ara ja no ho és tant.
R: “Això és una veritat com un temple i crec que la CUP hi ha tingut molt a veure. Una de les crítiques que havíem fet era l’absència total d’oposició i que hi havia pactes de govern encoberts. Entenem que l’acció de la CUP ha contribuït a trencar amb aquesta placidesa, en tant que la tasca de l’oposició és la de fiscalitzar l’acció de govern.”

P: Després de l’1 d’octubre i del 3 d’octubre de 2017 tot ha canviat. A Tarragona també? Han canviat les relacions entre partits, o entre les persones que els formen?
R: “Estem en una situació de polarització dins de la societat, no de ruptura com afirmen alguns partits, i això es trasllada a les sessions plenàries, però al final el que no pot ser és que determinats debats amb molt de contingut i que afecten als drets civils polítics no es facin perquè a qui ostenta el poder li resulta incòmode. En el seu moment, la lluita per la segregació també va generar una polarització.”

P: Sovint li hem sentit dir a l’alcalde i a molts membres de l’equip de govern que es podrien entendre amb tots els partits, excepte amb la CUP. Els agrada això?
R: “És falaç, perquè nosaltres hem treballat amb algun regidor de govern d’una manera no només cómoda, sinó també regular. Hem treballat amb propostes que han arribat a bon port, per exemple en matèria d’educació, i a més som una formació que fem moltes propostes i quan el govern pren decisions que entenem que van en benefici de la ciutat les aplaudim. Però l’afirmació que fa l’alcalde va en el sentit d’intentar crear una imatge de la CUP com si només sapiguèssim rondinar i anar només a la contra, quan això és fals. Forma part de la seva estratègia d’atacar a qui creu que és el principal obstacle per a la seva perduració i es basa en distorsionar una imatge. No tenim cap problema amb treballar amb regidors de l’equip de govern quan no se’ns enganya ni se’ns prèn el pèl.”

P: Com a grup municipal novell que són, què li ha sorprès més del dia a dia municipal?
R: “Quan no estàvem dins de l’Ajuntament intuíem que les coses aquí dins estaven impregnades d’una pràctica opaca, de corrupció i de demagògia, i quan hi hem entrat no només és així, sinó que encara és més exagerat del que imaginàvem. I ens ha costat molt acceptar que algú et pugui estar enganyant o et pugui estar dient una mentida amb total naturalitat.”

P: De vegades fan d’altaveu dels abusos policials. El cas Bershka n’és un exemple. Com valora el paper de l’Ajuntament?
R: “Intentem fer d’altaveu de les lluites i causes que considerem justes en aquesta ciutat. I era un dels objectius estratègics amb que ens vam presentar. El paper de l’Ajuntament va ser totalment oportunista en el sentit en que es produeix un encreuament d’acusacions entre qui afirma haver estat agredit i qui ha agredit. Entenem que l’Ajuntament hauria d’haver mantingut la neutralitat perquè la pròpia causa ja comprenia aquest encreuament. No només no va ser així en el seu origen, sinó que un cop passats els anys i a punt de celebrar-se el judici amb una moció recolzada per moltíssimes entitats de la ciutat, des de l’Ajuntament es va decidir declinar-la i posteriorment el que vam veure és que l’equip de govern tenia interès en seguir formant part d’aquesta causa.”

P: Per què creu que ho va fer?
R: “Perquè d’aquesta manera estava al corrent de quines eren les conseqüències i desenllaç del procediment judicial i de la sentència, i va ser quan la va poder instrumentalitzar, inventant i distorsionant-la per fer veure que jo no podia ocupar el meu càrrec. Va ser una aberració, una pràctica perversa.”

P: Un dels grans maldecaps de l’equip de govern és el cas Inipro, i van ser vostès qui ho va portar a fiscalia l’any 2013. Què passaria a l’Ajuntament si no hi estigués la CUP?
R: “Potser caldria fer una retrospectiva i veure què passava en aquest Ajuntament quan no hi era la CUP, i que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. A nosaltres no ens va caldre estar dins de l’Ajuntament per portar aquesta documentació a la Fiscalia. Estar dins de l’Ajuntament ens ha permès fer una tasca de fiscalització perquè tens un accès més senzill a la presa de decisions. El problema és que els casos que estan als jutjats són la punta de l’iceberg. Les grans pràctiques susceptibles de ser constituives de delicte requereixen grans proves i a hores d’ara no les hem pogut aconseguir. Però afirmem que en aquest ajuntament Inipro no és una anécdota. És el paradigma d’una pràctica habitual.”

P: L’any 2015 van obtenir 2 regidors. Tothom diu que pujaran, però amb quin resultat se sentirien satisfets?
R: “Això depèn molt dels objectius que ens marquem per les properes eleccions. Ens importa que haguem pogut complir amb l’estratègia que ens vam marcar, que consistia principalment a fer d’altaveu de moviments socials, de les lluites i causes justes que no compten amb aquests altaveus, la de fiscalitzar o combatre les pràctiques corruptes, garantir la participació de la gent, obrir finestres, i també trencar amb el discurs dominant i hegemònic i començar a qüestionar que les coses que sempre s’han fet d’una manera es poden fer de manera diferent. Si tenim la certesa de que hem aconseguit tot això, nosaltres ja ens sentiríem satisfets i creiem que en bona mesura ho hem fet. També volem contribuir a gestar una alternativa real en aquesta ciutat i creiem que és possible.”

P: Continuaran amb la idea de que en aquest Ajuntament fa falta lleixiu?
R: “Això és el que estem debatent, i si els objectius han de ser els mateixos o hem d’incorporar-ne algun de nou, com el que li comentava abans de seguir treballant per gestar una alternativa real, i que per nosaltres no només passa per un canvi de govern a les institucions, perquè ja vam veure què va significar el fi de l’era Nadal i l’arribada de Ballesteros. Havia de ser un revulsiu, però des del nostre punt de vista ha acabat sent més del mateix: pràctiques caciquils, satisfer interessos d’uns pocs en comptes dels de la majoria, i això no només es fa amb un canvi de sigles, això es fa canviant la forma d’entendre la política i de practicar-la. Aquest és el gran objectiu de la CUP, després ja veurem quines tecles hem de tocar.”

P: Entraríeu en un hipotètic govern d’esquerres, o preferiu mantenir-vos sempre a l’oposició? O millor ser decisius?
R: “Això també és un dels grans mites que envolta la CUP. Som una organització que desenvolupem tots els papers de l’auca. Tenim alcaldies, hem anat en coalició i en altres llocs no hem entrat en els pactes de govern. Volem contribuir a que les coses es facin no millor, però sí diferent. En què es tradueix això? Doncs, en fer una oposició dura, en fer pactes de govern… cada realitat municipal requereix una aposta concreta i és aquesta realitat municipal la que ha de ser decisiva. Aquí a Tarragona, fins ara la CUP havia de fer d’oposició perquè crèiem que fins ara, d’oposició no n’hi havia hagut i calia desenmascarar les lògiques de poder imperant: quins són els 'lobbys' de pressió que hi ha, per què es fa la política que es fa… ara el que hem de veure és si necessitem continuar apostant per aquesta via d’acció o si cal obrir-ne una altra.”

P: Li va sorprendre que Ballesteros anunciés que es tornaria a presentar?
R: “En absolut. Fer el contrari hauria estat asumir la derrota. Que Ballesteros no hagués encapçalat la seva pròpia llista hauria estat reconèixer la fi de la seva era.”

P: Existeix una Tarragona ideal per a la CUP?
R: “Sí, una Tarragona participativa, on la seva gent és la prioritat, una Tarragona governada per satisfer les necessitats prioritàries que tenim, una Tarragona on es potencien els valors que hi ha arreu de tots els barris, en lloc de potenciar les diferències i les ruptures, o la segregació. I realment pensem que el que hem vist a Tarragona en els darrers deu anys és un procés de degradació que no només requereix ser revertit, sinó que seria fàcilment reversible si es fes una política real.”

P: Per on començarien a canviar la ciutat?
R: “Començaríem per la participació, i no seguir amb l’opacitat actual, i els Jocs Mediterranis seria l’exemple més evident. Fer a la gent protagonista de la necessitat de canviar aquesta ciutat, repartir la riquesa que tenim a la ciutat i això no només es fa amb una fiscalitat progressiva que vol dir fer pagar a qui més té perquè qui menys té també pugui pagar més. Significa que els diners públics que es recapten s’administrin de manera correcta en els pressupostos municipals. Per tant, que no estiguem regalant diners públics a empreses que no estan complint i que s’estan enriquint a costa de que la ciutat estigui bruta o que tinguem els jardins, les zones verdes i els parcs fatal.”

P: Des de fa uns mesos, la brutícia s’ha convertit en una de les principals xacres de la ciutat. Cal revisar el contracte de la brossa?
R: “És una de les nostres prioritats, però dins de l’objectiu general que seria el de fiscalització i de què fem amb els diners públics, perquè per nosaltres són sagrats. La nostra proposta és clara: apostar per la gestió directa. No només ens permetria comprovar si s’estan complint els contractes, sinó perquè milloraríem la prestació del servei i les condicions dels treballadors i treballadores i a més ens estalviaríem diners. Parlem de la neteja, però ho podríem fer de molts altres assumptes, com zones verdes, manteniment de les escoles i edificis municipals… Darrere del debat sobre l’incivisme, n’hi ha un altre, que és el de veure quines són les funcions de l’administració i pensem que no s’estan complint. En comptes d’assenyalar les conductes individuals, el que hem d’anar a mirar és si l’administració està complint amb les seves obligacions.”

P: Han denunciat també el model de creixement urbanístic. Continuen pensant que abans de construir cal omplir els pisos buits que hi ha?
R: “Vam demanar un ple monogràfic sobre habitatge perquè entenem que és un dels drets fonamentals que s’haurien de garantir per tothom i que figura en la constitució, tot i que ningú no ho reivindica, ni tan sols els constitucionalistes. El que afirmàvem és que segons el propi pla local d’habitatge és que hi ha 15.000 pisos buits, després el regidor Milà deia que no, que era una barbaritat i que n’hi ha havia molts menys. Doncs, llavors quantifiquem-los i busquem el mètode per comptabilitzar-los. I de l’altra banda, quan tenim pisos buits això acostuma a comportar amenaces com la gentrificació, que és la que ara tenim a la zona centre; i això comporta problemes de convivencia. Si nosaltres poguessim garantir una mediació entre persones que necessiten un habitatge i aquests pisos que estan buits i poguessim garantir uns compromisos mínims per a aquestes famílies entenem que molta problemática de la convivència la podríem evitar. I el que no acceptem de cap manera és que construim obra nova, amb l’exemple de la Budallera, quan no acabem amb el problema dels pisos buits.”

P: I amb els barris? Els trepitgen prou? Què s’ha fer? S’han de relligar amb el centre? Tenen uns problemes específics?
R: “Primer li contestaré la pregunta de si els trepitgem prou.”

P: Vostè mateixa.
R: “De vegades s’afirma si els partits trepitgen o no els barris en funció de si assisteixen o no a les seves festes, i això em sembla frívol. Trepitjar els barris significa fer-hi un treball regular en clau de mirar quines són les necessitats i la realitat i la CUP ho ha fet amb la campanya de pressupostos participatius i també amb la sanitat. I aquesta última encara la fem, recollint signatures a les portes dels CAPs per reduir les llistes d’espera.”

P: Ara parli’m de com veu la problemática dels barris.
R: “El problema és que tenim una ciutat totalment fragmentada i tampoc no és cap casualitat. Tenim un model urbanístic que en comptes de revertir el que es va fer als anys seixanta, que tenia tota la intenció de trencar amb la cohesió social i la identitat nacional, ha estat aguditzar-ho per fer xarxes de clientelisme. Que no s’hagi revertit el que es va crear als seixanta i setanta a Tarragona en el darrer mig segle és perquè això ha donat rèdit electoral. I per nosaltres s’hauria d’haver fet una aposta urbanística de cohesió de tota la ciutat amb xarxes per a vianants amables i transitables, amb una aposta de transport públic que anés més enllà de l’actual, i amb carrils bicis, i descentralitzant les festes, que no és una qüestió menor.”

P: Quin model cultural necessita Tarragona? Els agrada l’actual o el troben massa teledirigit per l’administració?
R: “Hi ha una problemática que per a nosaltres és un de les més greus, i és que des de l’administració, en comptes de facilitar la creació de cultura, el que es fa és dificultar-ho. Tenim un teixit associatiu molt ric, i que voldria fer molt més del que fa, però que es troba amb moltes dificultats. O qüestions tant senzilles com tenir música al carrer fins fa poc han estat tabú, quan és una cosa molt normaleta i no calen partits revolucionaris. I després que tenim festivals que estan molt bé, però concentrats en molts pocs mesos en comptes de tenir una oferta cultural regular durant tot l’any. La gent demana molta més activiatat cultural al carrer, i un dels exemples és el Dixie.”

P: Què n’hem de fer del patrimoni? El tenim ben cuidat? Ben conservat? Ben controlat?
R: “No, no (riu). Tenim un patrimoni riquíssim a la ciutat i no només restes arqueològiques. El problema vindria a ser el mateix que amb la cultura, i és que es concentra l’atenció en uns monuments concrets en comptes de tenir una gestió integral amb una mena de política general de cura i protección del patrimoni. Tenim restes arqueològiques que cauen a trossos i que no s’estan cuidant com caldria, i no totes són competència de l’Ajuntament. Al final, a qui l’imcumbeix és a l’Ajuntament, i en aquest aspecte potser podríem anar totes les formacions unides per defensar una millor gestió perquè hi hagi una millor inversió de totes les administracions.”

P: Els encaixa la projecció turística que s’està fent de la ciutat? Troben que últimament s’ha espanyolitzat Tarragona?
R: “Això és el que es va fer amb els Jocs. El problema amb el turisme es que les ciutats s’acaben convertint en un producte que prescindeix de les seves particularitats reals i les seves virtuts, i es reprodueix com una marca. Quan de vegades ens assabentem que hi ha determinades zones de la ciutat que estan catalogades com d’ús turístic, com la Rambla o el Balcó, nosaltres pensem Què passa, que a Tarragona només hi ha dues zones concretes?. Abans que res, hem d’apostar per un turisme de qualitat i no de masses que acabi comportant que proliferin els pisos turístics i que a Tarragona ja està començant a passar.”

P: Li deixo pel final, de què han servit els Jocs Mediterranis?
R: "Els Jocs han servit perquè el PSC pogués afirmar que havia estat capaç de tirar endavant el seu projecte estrella. I ho han fet a costa d'avantposar els seus interessos de partit per davant els interessos de la població tarragonina. Hem abocat milions d'euros públics a un projecte de partit, no de ciutat. El llegat no es correspon amb les inversions prioritàries a la ciutat i el pitjor és que ni tan sols es va preveure com gestionar i mantenir les noves instal·lacions. Els JJMM han estat una irresponsabilitat i presumir d'un suposat superàvit d'una fundació que fonamentalment s'ha nodrit de diners públics és cínic..”


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar