loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

CIUTAT

Ballesteros: 'Una campanya de tots contra Ballesteros em va de conya'

Sergi Casado Ciutat dimarts, 20 de novembre de 2018

Seguim amb el cicle d'entrevistes. Arriba el torn de l'alcalde de Tarragona i candidat del PSC a les eleccions municipals de 2019, Josep Fèlix Ballesteros.

L'alcalde de Tarragona i candidat del PSC a les eleccions de 2019, Josep Fèlix Ballesteros. Foto: cedida

Pregunta: A vostè no cal que li pregunti si pot assegurar amb certesa que serà el candidat del seu partit a les eleccions… Ja ho va dir, però li va costar fer-ho oficial...
Resposta: “Jo havia dit que plegava al 2019 i ho havia fet internament i externament, però durant molt de temps i sobretot durant aquest mandat hi ha hagut molta gent del partit i de fora del partit, que és el que més em va sorprendre, que em demanava ‘si us plau, pensa-t’ho, si us plau, pensa-t’ho’ i al final m’ho vaig pensar; i amb un últim escull que era la família. Llavors, vam fer una assemblea familiar i els quatre vam decidir que sí, però no va ser fàcil.”

P: Si es torna a presentar és perquè ‘a l’altre costat no hi ha res’?
R: “No ho dic jo, això és el que em deia la gent, i és veritat. Però que quedi clar que aquest no és l’argument principal; només faltaria.”

P: Fins fa poc la vida municipal a Tarragona semblava més plàcida, però ara ja no ho és tant. A què es deu?
R: “Això us ho creieu vosaltres [referint-se als periodistes]. No recordeu el mandat passat? Nosaltres teníem majoria precària, va començar el mandat passat, amb un escenari de pacte entre Convergència i Unió i el PP, havíem de negociar cada pressupost, cada partida, i a banda i banda, i va ser un mandat molt dur.”

P: Li preguntava pel mandat actual.
R: “És veritat que, ambientalment, ara la cosa està bastant inflamada i molt tensionada, és veritat, però no per la vida municipal, sinó per temes que no afecten estrictament a la ciutat. Algú pot dir que és per Inipro, però això va començar durant el mandat passat, quan també vaig tenir l’assumpte de les dietes de la Federació de Municipis, i que va ser una injustícia com la copa d’un pi… per tant, el mandat més complicat va ser el mandat passat.”

P: N’hi ha que la van qualificar com una mena de ‘pax tarraconense’.
R: “Perquè la vam treballar molt per dins i fèiem moltes trobades, vam posar molta vaselina, vam generar molts consensos. Va ser mèrit de tots, no només de l’alcalde, també de qui hi havia a l’oposició.”

P: Després de l’1 d’octubre i del 3 d’octubre de 2017 tot ha canviat. A Tarragona també? Han canviat les relacions entre partits, o entre les persones que els formen?
R: “Van estar a punt d’estripar-se, no tensionar-se, en els moments previs a l’1 i en els moments posteriors al 3. És veritat que la relació entre les persones ha permès salvar les relacions entre partits.”

P: Ha passat temps, però se’n penedeix de no haver sortit en defensa dels tarragonins i tarragonines que van ser agredits l'1 d'octubre?
R: “Jo vaig sortir el matí d’aquell dia, tant a twitter com a facebook, a condemnar el que estava passant, però potser no vaig tenir l’habilitat l’olfacte mediàtic de sortir a fer alguna cosa més, com la Núria Marín (alcaldessa de l’Hospitalet) quan protestava. Reconec que no vaig tenir olfacte mediàtic, però la meva posició va ser molt clara des de mig matí del mateix dia, en que rebutjava i segueixo rebutjant la violencia i el que va passar aquells dies.”

P: Se sent menys còmode que en altres mandats?
R: “No, no, és a l’inrevès. Ja sé que potser la gent no s’ho creu, però ho dic de manera seriosa, per a mi, aquest mandat és més plàcid que el mandat passat. És que en el mandat passat fins i tot havíem de negociar l’ordre del dia de les comissions informatives, el que anava o no anava. Ara tenim una estabilitat de govern.”

P: S’ha hagut d’empassar algun “gripau” pel fet de tenir com a soci al PP?
R: “No, no, de cap manera. Aquest és un pacte de projectes fonamentals de ciutat i d’estabilitat. Fixi’s vostè que en aquests moments Barcelona no té pressupostos, la Generalitat no té pressupostos i el Govern de l’estat tampoc. Imagini’s quin valor té l’estabilitat. A més, no és un pacte ideològic perquè seguim estant a les antípodes, i ho dic així de clar i de contundent. I la prova la teniu amb les mocions que van al plenari, on acabem votant completament diferent. Vam fer un pacte de ciutat per poder tirar endavant els projectes bàsics. Per tant, no em trobo incòmode amb aquest pacte, però si fos ideològic, sí que m’hi trobaria.”

P: S’ha espanyolitzat Tarragona en els darrers mesos. És un 'mantra' que circula. Potser més entre els cercles independentistes, és clar.
R: “No, Tarragona és com és. Potser s’ha manifestat, ha passat el principi d’acció-reacció.”

P: Doncs expliqui-m’ho.
R: “Tarragona era una ciutat plàcida on hi havia una certa convivencia raonable i natural i el que ha passat és que quan s’ha radicalitzat un sector, també s’ha radicalitzat l’altre. Històricament, Tarragona no ha estat una ciutat ni independentista, ni radical catalanista i a més no tenim un vot majoritari d’independentista. Però si em pregunta si s’ha espanyolitzat, crec que no. S’ha manifestat el que fins ara estava ocult. El principi de la física d’acció-reacció en política funciona amb els llaços i amb les ‘tonteries’…”

P: Ara que parla de llaços, li he de preguntar pels presos polítics. Vostès no han estat gens sensibles a la causa, i l’equip de govern tampoc.
R: “Des del primer moment he dit que rebutjo la situació de presó preventiva tant llarga i injustificada i que desitjo que surtin en llibertat. Si no recordo malament, hem aprovat 9 mocions, ja sigui amb el nostre vot a favor, o quan hi ha hagut un redactat que no ens ha agradat, amb la nostra abstenció que ha permès que s’aprovin. Si ho mireu, el meu posicionament és claríssim: ho trobo tremendament injust.”

P: Potser el que li pesa és la marca del seu partit.
R: “Potser per la marca, però qui està fent més a Espanya i a Catalunya per posar vaselina i no generar friccions entre dos bàndols som nosaltres. Per això rebem totes les topades: les d’un costat i les de l’altre.”

P: Posem que torna a ser escollit com a alcalde. Què és el primer que fa? El mateix que ha fet en ocasions anteriors?
R: “Com vaig fer al principi d’aquest mandat, tornaria a obrir converses amb tots els grups i arribar amb acords amb aquells que vulguin tirar projectes endavant, però no amb la ciutat com a moneda de canvi, ni del procés, ni de Barcelona, ni de Madrid, ni de res. Amb projectes propis. Sabeu que vaig obrir converses al principi del mandat, vam parlar Esquerra, amb Iniciativa, amb Ciutadans i vam parlar amb el PP, finalment els únics que es van posar a disposició va ser el PP, sense condicions i amb un programa estrictament tarragoní. ERC, després dir-me que no, quan va saber que teníem un acord bastant avançat amb el PP va fer una oferta cuita-corrents que era infumable, poc seriosa i poc creïble. I això que els meus primers quatre anys vaig estar pactant amb ERC i no vaig estar còmode, sinó súper còmode.”

P: Preveu una campanya de tots contra Ballesteros?
R: “Sí, però és que l’anterior ja va ser tots contra Ballesteros, i a mi això em va de conya.”

P: Per què?
R: “Sí, perquè em situa com l’alternativa clara a qualsevol cosa, igual que el ‘Ballesteros dimissió’, que m’està fent el candidat de tot lo altre, que és molt més. Per tant jo encantat de la vida.”

P: Si un altre alcalde portés ja 12 anys en el càrrec vostè també voldria un canvi?
R: “L’anterior alcalde s’hi va estar 18 anys, per tant, els canvis es fan quan la gent es cansa d’un. I si toca, tocarà, no m’amoïna gens. La vida és molt més que ser alcalde de Tarragona encara que a mi m’agrada molt.”

P: Ja sé que em dirà que no, però jo li pregunto. Contempla un escenari de quatre anys a l’oposició?
R: “No, però de veritat. Amb intuïcions i dades”

P: La promesa de bus gratis ha generat molt debat.
R: “És el que pretenia. M’hagués preocupat si hagués passat desapercebuda.”

P: Com s’aconsegueix? És factible?
R: “És perfectament factible i sento no poder-li dir en aquest moment. En la conferència del dia 22 donaré totes les claus i argumentaré les raons per les quals no es tracta de cap projecte improvisat i poc madurat."

P: No ens pot avançar res?
R: “Aquest projecte s’havia d’haver fet una mica abans. Tarragona va ser la primera ciutat que va fer gratuït el bus a tots els nens en escolarització obligatòria i tothom em va dir ‘animal que ja ho tenen els jubilats'! i que no ho podrem aguantar. Doncs ho hem aguantat i hem estat model per a altres ciutats. I si no hagués vingut la crisi tant bèstia que vam patir això hagués tingut la seva continuïtat amb unes rebaixes progressives i fins la gratuïtat de l’autobús. La crisi no va permetre que ho fèssim, i ara que ja hem sortit del pla d’ajustament econòmic i financer, ja ho podem fer. El bus gratuït ja l’han fet algunes ciutats franceses i París també ho acabarà fent. Numèricament, és possible, i absolutament necessari per equitat. Hi ha moltes famílies joves de barris i urba amb 2 o 3 fills amb activitats extraescolars i cada mes és una 'pasta'.”

P: És una mesura per seduir als barris?
R: “Evidentment està pensat per a la gent amb menys recursos i és injust que no tinguin aquesta oportunitat, i si em lligo als barris, doncs fantàstic.”

P: Tarragona està bruta o els tarragonins i tarragonines som bruts?
R: “Sempre dic que nosaltres podríem fer una mica més, però hi ha gent que no és neta. No dic que algun sector pugui estar desproveït, però la gent ha de tenir cura. El carrer és com casa nostra i s’ha de cuidar.”

P: S’ha de revisar el contracte de la brossa per veure si està complint l’adjudicatària?
R: “Quan venci, evidentment que s’ha de revisar. Sortirà públic i es revisarà de dalt a baix. Aquest contracte està pensat per donar servei a molts contenidors soterrats de l’època Nadal que han acabat sent un desastre perquè no encaixen bé, no són còmodes per la gent, però com que estaven fets amb subvenció europea hem hagut d’esperar al temps de rigor perquè estiguin amortitzats perquè si no ens haguessin reclamat la inversió. Això fa el contracte molt car per una raó: has de tenir tres tipus de camions, tres circuits diferents i tres equips de persones diferents. Si només tinguessim contenidor de superfície, que és com el que tenim i cap a on anem, això s’abaratiria moltíssim.”

P: Ja aposta prou per la cultura Tarragona?
R: “La gent de la cultura sempre ha estat molt crítica i molt reivindicativa i em sembla molt bé que ho siguin perquè ho han de ser. Aquí hem generat la Capsa de Música, la Capsa de Jove, l’Arxiu Històric, les festes, l’Scan, el REC... Les apostes que s’havien fet han seguit funcionant, potser cal potenciar-les, però en plena crisi Tarragona ha estat l’única ciutat de Catalunya que ha inaugurat un teatre, a Tarragona no teníem temporada d’òpera, ni teatre de mig i gran format durant la temporada de tardor i hivern.”

P: Cuidem bé el nostre patrimoni? Tenim espais tancats des de fa temps per falta de personal, però en canvi es fan acomiadaments massius, i la conseqüència són recintes amb menys vigilància, menys control.
R: “El cuidem tant bé que la UNESCO, quan al cap de 10 anys va venir a fer la revisió, ens va valorar amb una nota més alta que la de la concessió. I per quina raó? Els tarragonins tenim la tendència a pensar que allò que ja està fet no val la pena valorar-ho. En aquests deu anys malgrat la crisi, s’ha invertit més en patrimoni que en els 30 anteriors. Pont del Diable, tres sectors de la Muralla, recuperació de la capçalera del Circ, i que ha continuat amb nosaltres, Amfiteatre, i per primera vegada en 25 anys tenim obres al Museu Nacional Arqeuològic, per primera vegada es va obrir de nou la Necròpolis i encara que ho hagi fet la Generalitat tot i que per la nostra insistència, per primera vegada s’han fet intervencions al Teatre Romà, que ja em feia vergonya. Després una recuperació patrimonial, que ningú compta, que és el Mercat Central, que és el tercer monument més visitat de la nostra ciutat”.

P: Li preguntava també pel comiat massiu dels 25 treballadors del Museu d’Història?
R: “Això ho arreglarem perquè ja està feta la borsa de treball i els recuperarem i és veritat que és un problema nostre de gestió, del Museu d’Història que no va fer bé la gestió, i no hauria d’haver passat mai i ho reconec.”

P: Ara fa quasi un any, durant l’esmorzar de Nadal amb periodistes va anunciar que a l’any següent, és a dir, l’actual, tota la Part Alta ja seria zona per a vianants. Anem una mica tard.
R: “No, no... Vaig dir que començaríem el procés de transformació creant una comissió... ja vaig tenir cura, miri’s bé les gravacions. Vaig dir que a la junta de portaveus havíem aprovat dues comissions: una, la d’Illa Corsini, presidida per l’Albert Abelló; i la de la transformació de la Part Alta en zona de vianants; i vaig fer venir a l’associació de veïns perquè ens expliquèssin les raons. I ara el Josep Acero [regidor de Mobilitat] ja ha començat a treballar. I ens vam comprometre a convidar a tots els actors de la Part Alta que tinguin alguna cosa a dir: veïns, comerciants, bars, restaurants, comerciants, col·legis, institutucions, arquebisbat i les tres associacions de veïns.”

P: Sembla que continuarà anant per llarg…
R: “Al meu gust, jo ja hagués posat una pilona a Sant Antoni l’endemà mateix perquè penso que la Part Alta ha de ser per a vianants, excepte taxis, ambulàncies i serveis d’emergències. Ho tinc claríssim i sempre ho he manifestat.”

P: Parlem dels Jocs. Han deixat llegat, o també alguns regals enverinats?
R: “No, no, no. Han deixat llegat. L’únic que podia ser un regal enverinat és la cessió del pavelló de Campclar, però tenim bona sintonia amb la Generalitat i ja l’hem solucionat. Ho gestionarà inicialment el Patronat d’Esports i la Generalitat ens l’haurà de donar acabat. Aprofitarem per fer esports, però també espectacles i cultura, sempre d’acord amb la Generalitat. Després l’anella s’està visitant i utilitzant més que mai, i no només les instal·lacions esportives, sinó també tota l’àrea de zona verda."

P: Quin impacte va tenir Tarragona? Hi ha visions i percepcions molt oposades…
R: “L’impacte que va tenir la marca Tarragona durant els Jocs va ser de més de 1.000 hores televisives, tant nacionals com internacionals, amb més de 10.000 notícies, de les quals, només 500 només negatives, segons l’estudi de la URV, i les valoracions de totes les delegacions van ser extraordinàries. Ara es parla de Kosovo, i nosaltres vam ser els primers que vam permetre que participés en uns Jocs, i això és històric.”

P: Troba que es van magnificar algunes errades i alguns problemes?
R: “Va haver petits problemes i errades, i ho vam reconèixer des del primer moment, però la ciutat no ha quedat tocada ni tan sols per l’endeutament.”

P: No tothom es va creure les xifres que van donar…
R: “Les que hem fet públiques són les que seran i quan s’acabi l’exercici farem una auditoria pública i la publicarem, però no perquè volguem, sinó perquè ho hem de fer perquè és una fundació que es disol aquest mes de desembre.”

P: I els grans projectes? El d’IKEA s’ha desinflat del tot?
R: “No, sincerament no ho sabem perquè ells no ens han dit ni sí ni no, pero sabem que estan canviant el model a tot arreu i a tot el món, excepte India. Nosaltres ja ens hem curat en salut i tenim tres alternatives sòlides i els propietaris del pla parcial són els que estan parlant ja amb ells. Que el barri tiri endavant està assegurat, però em dol que IKEA ens hagi entretingut durant un any i escaig, em dol perquè ens ho podrien haver dit que s’ho estan replantejant, però encara no ens ha dit que no."

P: Hi creu encara?
R: “Encara no ens ha dit que no, i encara és capaç de dir que ve, però si ve i tenim una alternativa millor, s’hauran de posar a la cua, però crec que ni ells s’ho creuen."

P: L'amoïna estar imputat en el cas Inipro?
R: “Aquest és un altre cas més en el que, ja sigui en la fase prèvia o en el judici oral, quedarà claríssimament demostrada la meva innocència. Jo vaig signar uns decrets legals amb l’informe del secretari i de l’interventor que acreditaven que la feina s’havia fet i que per tant s’havia de pagar, i que si jo no signava estava incorrent en enriquiment injust. El que deien aquests decrets era ‘vostè, alcalde, no pot no signar’ i la meva única intervenció en el cas és aquesta. Sé que el jutge ha mirat correus electrònics, m’ha investigat els whatsaaps, m’ha investigat els comptes meus i els de la meva família i no han trobat res perquè no hi ha res. Quina putada tenim? Doncs que tenim la pena del telediari, que mentre no es demostri la innocència o arxivin el cas haurem de patir. Jo vaig posar el càrrec a disposició del partit, vaig donar tota la informació i el partit em va dir ‘apa tira’.”


circdetarragona_ADcircdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar