loader
menu

CIUTAT

Juan Pedro Díaz, gerent de l'AEQT: 'M'agrada que la gent es preocupi per la qualitat de l'aire'

Sergi Casado Ciutat diumenge, 09 de desembre de 2018

Entrevistem Juan Pedro Díaz, gerent de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

Juan Pedro Díaz, gerent de l'AEQT. Foto: circdetarragona.com

Pregunta: Té bona imatge la química?
Resposta: “Nosaltres hem fet enquestes a la gent que viu al voltant del Camp de Tarragona, hem vist que té molt millor imatge del que diuen els mitjans de comunicació. Ens falta fer màrqueting, explicar les coses que fem i com les fem, veure on està el que nosaltres fabriquem, que la gent vegi en el dia a dia on estan els productes que es fan amb la química.”

P: Quin és el paper de l’AEQT?
R: “És una associació que agrupa a les empreses dels polígons químics nord i sud, Flix iTortosa, que pretén agrupar esforços de les empreses, compartir millors pràctiques i defensar posicions que són necessàries, tipus sinèrgies, en front dels costos energètics i de la falta d’infraestructures, com l'A-27, el Corredor Mediterrani…”

P: Els agrada que els qualifiquin com un ‘lobby’?
R: “No ens agrada, però els lobbys es poden mirar des d'un costat positiu o des d'un de negatiu. Les empreses s’ajunten per demanar coses que són importants per a elles, i per defensar els seus punts de vista.”

P: Són els encarregats de transmetre que la química envolta les nostres vides…
R: “Sí, i sembla que no ho fem del tot bé… perquè quan un es lleva pel matí i es posa davant del mirall i veu totes les coses que són de plàstic…”

P: Ara li anava a preguntar. Posi’m un exemple de com la química ens beneficia i potser no ens n’adonem…
R: “Com li deia, quan un es posa davant del mirall veu el raspall de dents, les cutxilles d’afaitar, els recipients de tots els productes que utilitzem al lavabo, i tots els sabons i cremes… després, altres coses, com la torradora de pa o els plàstics on van els cereals. També, quan ens vestim, tenim les fibres de la roba…i si anem a la construcció, per exemple, els aïllaments que s’instal·len a l’interior d’un edifici per mantenir la temperatura també estan fets a partir de productes químics… i un altre exemple el tenim amb els cotxes, ja que avui n’hi ha que corren molt més que abans i que alhora consumeixen molts menys carburants.”

P: Per què creu que hi ha tant recel amb la indústria química a nivel ciutadà?
R: “Per desconeixement, ja que normalment quan algú té por d’alguna cosa és perquè no la coneix. I llavors et sorprèn quan fem les reunions dels Panells Públics Assessors amb nens. Abans d’entrar, els demanem que facin un dibuix de l’empresa química i el que fan, doncs és una xemeneia que treu fum, amb fàbriques, i un cop feta la visita, el dibuix ja no és de xemeneies, sinó que té carrers, té plantes, té altres coses… la visió un cop ho expliques el que fas, canvia radicalment. També ho fem amb adults i potser és la gent amb qui compartim més informació, i estic convençut que aquesta gent té una visió molt diferent del que hi ha dins de la química.”

P: Quan hi ha alguna torxa que es posa a cremar i a les xarxes tothom ho critica i diuen que és ‘mordor’, què en pensa?
R: “És una crítica fàcil, però és la societat en la que vivim, perquè aquestes imatges es distribueixen ràpid i la gent no escolta els raonaments ni els arguments, tant de les empreses, com els que es fan des de la Generalitat. Si algú rep els informes a través de la Generalitat veurà què hi ha al darrere, potser un tall energètic, o un problema amb un equip mecànic i llavors estàs obligat a prendre les mesures de seguretat adequades.”

P: Si som el clúster més important del sud d’Europa, per què la ciutadania no s’ho sent com a seu? Per què no se n’enorgulleix?
R: “Si tu ho compares amb el nord d’Europa, allí la gent sí que ho fa. Aquí, desafortunadament, no estem orgullosos de les coses que tenim i de vegades tampoc ho som de les coses habituals, com per exemple, el casc antic d’una ciutat. Per exemple, poca gent a Tarragona va dient que viu en una ciutat que té més de 2.000 anys d’història o que va ser la capital de l’Imperi Romà. La gent no parla d’aquestes coses.”

P: La química també està lligada al desenvolupament de la societat, al seu creixement… Ja ho expliquen bé?
R: “Nosaltres intentem explicar-ho, intentem difondre tot el que fem dins de les nostres memòries i el creixement que hi haurà. Per exemple, i no són dades nostres, sinó a nivell mundial, es preveu que el creixement de la química en els propers anys serà d’un 4,5 per cent, i en els darrers anys portem un creixement acumulat d’un 30 per cent. La indústria química en particular, a Espanya, ha superat el nivell de la crisi i estem per damunt un 16 per cent. La resta de la indústria a nivell estatal encara està per sota de la crisi amb un percentatge del 20 per cent aproximat."

P: I això potser els mitjans no ho reflecteixen.
R: “Aquestes xifres, que nosaltres sí brindem, de vegades la premsa no les reflecteix. Si els ciutadans les coneguessin segur que pensarien que la química està ajudant a desenvolupar el territori. Per exemple, el 65 per cent de les exportacions del Port de Tarragona provenen de la química i tenim el cinquè port de l’estat i ningú a Tarragona està orgullós d’això. Ens falta, de vegades, aquest orgull de pelacanyes, de tarragonins.”

P: Qualitat de l’aire al Camp de Tarragona. És bo? Per què hi ha tant debat i mai no se n’extreu una conclusió que satisfaci totes les parts?
R: “Estem molt contents de que la Taula per la Qualitat de l’Aire s’hagi tornat a reunir. Primer, perquè un dels vèrtexs que està en les estratègies de totes les empreses és la transparència. També s’ha de tenir en compte que hi ha una xarxa de vigilància i hi ha punts de mesura de la qualitat de l’aire que són de la Generalitat. La densitat d’aquests punts és la més gran de tot el món; comparat amb zones com l’A.R.A (Amsterdam-Rotterdam-Amberes) o d’altres als Estats Units. I els resultats de la Generalitat que després va confirmar la Taula de la Qualitat de l’Aire el mes passat van ser que la qualitat de l’aire és bona. A mi, com a individu, m’agrada que la gent es preocupi per la qualitat i que no deixi que ens relaxem, perquè una altra de les estratègies de les empreses és ser proactius, i anar més enllà del que marxa la normativa i de vegades els ciutadans no saben que les empreses són autoexigents, que tenen memòries que presenten cada any i on si veuen que el límit és ‘x’, doncs ells sempre van una miqueta més enllà per poder estar sempre en el lloc segur.”

P: Creu que s’hauria de fer més partícips als tarragonins i als habitansts dels municipis on hi ha els polígons dels èxits i dels guanys de la seva indústria química?
R: “És un dels objectius que tenim dins del pla estratègic 2017-2020. Volem fer-los partícips i comunicar més coses de la química, i així farem desaparèixer el temor que sembla que tenen de vegades.”

P: Em refereixo també a l’aspecte econòmic. Per exemple, qui posi benzina en una determinada estació, pel fet d’estar empadronat, pugui tenir algun benefici. Els dono idees...
R: “Això ja serien polítiques individuals de cada empresa.”

P: Algunes empreses químiques ja col·laboren, i molt, en activitats culturals, festives, esportives, socials…
R: “Encara que no es vegi, totes les empreses tenen plans de responsabilitat social corporativa o empresarial, com es diu ara. I si no en tenen, a través de l’AEQT, els poden tenir. Patrocinem activiatst relacionades amb ensenyament (Fòrum Trics, Setmana de la Ciència, Any Internacional de la Taula Periòdica, activitats esportives, culturals, l’Aula de la Química…”

P: Li he de preguntar per les demandes que es fan sovint perquè es millorin les infraestructures al territori. El sector químic sempre hi és present.
R: “És una de les reivindicacions que sempre fem quan ve qualsevol autoritat, ja sigui de la Generalitat o de l’estat, perquè Tarragona també existeix.”

P: I els reciten sempre tot el llistat de peticions? Perquè en són bastantes…
R: “Cada vegada que ens pregunten, la nostra resposta sempre és la mateixa: que les mercaderies passin per l’interior. Això està clar. Necessitem l’ample europeu com més aviat millor, i el Port ja està preparat, hem treballat amb el Port per la sortida de la ZAL (Zona d’activitat Logística), hem arribat a una acord i ells [Port] ja han presentat els papers a la Generalitat i la sortida és cap al sud, cap a Vila-seca. Els productes que surtin des del Port han de sortir en direcció a Vila-seca per unir-se al corredor del Mediterrani; és una via necessària per a nosaltres. Ara mateix estan anant camions des de Tarragona a Barcelona i allí carreguen un tren i és vital que ho tinguem com més aviat millor.”

P: Sense unes bones infraestructures, és com estar jugant una partida de pòquer amb les pitjors cartes…
R: “És un problema de competitivitat, perquè hi ha altres llocs que no necessiten aquesta despesa extra en logística.”

P: Critiqui’m el retard en l’A-27. És una altra de les vies que reclamen amb urgència.
R: “També estem demanant que s’acabi el més aviat possible, i també que a l’antiga carretera N-240 s’adequin les curves inicials i finals, que són de 180 graus, perquè siguin més transitables per a camions que portin mercaderies perilloses i que no podran passar pel túnel de l’Illa. Això suposarà 6 minuts més, però s’estalvien anar fins el Vendrell. I tenim una tercera reivindicació, que és el transport per carretera, que consisteix en permetre camions amb 44 tones, enlloc de les 40 que es permeten actualment. Això seria un estalvi energètic i no només beneficiaria a la química, sinó també a l’empresa alimentària. Són mesures fàcils que passen a tot europa, però no aquí.”

P: Des de l’AEQT se senten els pares de totes les empreses químiques de la zona?
R: “No, de pare, no, fem el paper de coordinador, de treballar en projectes de sinèrgies com la planta de generació d’aigua, que és un projecte important en economia circular.”

P: Juguen el mateix paper totes les empreses de l’AEQT, o n’hi ha que tenen més pes. Imagini’s una lliga amb molts equips, però que realment només siguin dos els que opten al títol.
R: “Dins d’una junta o una assemblea de l’AEQT el vot d’una empresa, ja sigui més gran o més petita, té el mateix valor.”

P: El canvi climàtic que estem observant en els darrers anys té a veure també amb la química?
R: “El que està clar és que en el futur els carburants en base al carbó poc a poc desapareixeran, però el consum de derivats del petroli a través de la química més o menys seguiran al mateix nivell perquè els necessitem i es tracta de productes amb un gran valor afegit.”

P: Deixi'm que li faci una pregunta en clau estrictament local i que afecta a la química. Per què no va tirar endavant el Museu de la Química?
R: “No li puc respondre perquè quan es va anunciar jo estava voltant pel món [riu]. El que està clar és que nosaltres volem potenciar l’aula de la química. És un projecte gestionat per Ensenyament, en el qual rebem a nois i se’ls explica el procés. És un projecte quasi finalitzat i el volem posar al dia, però és un equipament de la museística de l’any 2000 i necessitem actualitzar-lo als temps actuals.”


circdetarragona_AD
circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar