loader
menu

CIUTAT

Ballesteros: "Ens hauríem d'acostumar a tenir un pàrquing" (II part)

Sergi Casado Ciutat dijous, 20 de desembre de 2012

-Parlem d’aparcaments per a residents. Troba que no han explicat bé la última reordenació? El procés va estar més de tres mesos aturat per les queixes veïnals.
Ballesteros: A partir de les experiències d’aquest estiu enteníem que tot i que va haver un gran procés participatiu en la confecció del pla de mobilitat, alguns aspectes no havien arribat als veïns de manera directa. Ho havíem fet amb altres entitats, però potser no va arribar a tothom i el que ha fet l’equip de Begoña Floria ha estat tornar a contactar amb aquesta gent per explicar millor, i en alguns casos, novament, quin és l’objectiu del pla. Pel que m’ha dit la regidora ha anat prou bé.

Una imatge de l'entrevista de CIRCDETARRAGONA.COM a l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. / circdetarragona.com

-Però hi ha hagut rebombori. Fins i tot part d’aquesta gent descontenta el va xiular per Sant Magí. Quan es toca la butxaca del contribuent…
És del gènere absurd que la gent està encantada de pagar, però s’entèn l’objectiu final, que no és cap altre que millorar la mobilitat de Tarragona, que a hores punta està col•lapsada.


-Però la reordenació va començar a l’agost i acabarà al maig. Això fa que hi hagi ciutadans que hauran pagat durant deu mesos i d’altres, no. Troba que és just?
Això ja estava previst així. Potser no amb aquesta temporalitat concreta, però sí que s’aniria aplicant de manera progressiva perquè tampoc no disposàvem de parquímetres suficients.


-Potser no serà una quantitat desmesurada de diners, però en la situació en què estem, veure que uns paguen i que d’altres no, segurament no és massa just.
Tampoc ho és que hi ha gent que fa vint anys que paga zona blava i n’hi ha que no. Per què els viuen a la Rambla i al carrer Unió paguen i, per exemple, els del Vidal i Barraquer, no? Els plans de mobilitat en entorns conflictius s’han d’anar implantant progressivament. A Sant Sebastià, que és un model a seguir, entre la primera zona verda i l’última implantada han passat catorze anys.


-Les reaccions dels residents han estat diverses depenent de la zona.
Al barri dels Músics hi va haver reacció, però en canvi a l’avinguda Maria Cristina i entorn la reordenació està funcionant perfectament . Abans, a dos quarts de vuit del matí totes les places estaven ocupades pels funcionaris de la Diputació, de l’Ajuntament, de Sanitat i pels mestres del col•legi Sant Pau. I el comerç se’n ressentia perquè els seus clients no podien aparcar. Ara ja es pot aparcar, encara que sigui pagant, perquè fas la gestió i te’n vas.


-Hi ha moltes veus que critiquen l’Ajuntament perquè consideren que es tracta d’una mesura recaptatòria.
A les ciutats tots ens hauríem d’acostumar a tenir un pàrquing. I si no, hi ha alternatives. A més, una mostra de que no tenim afany recaptatori és la voluntat d’oferir als treballadors de fora la possibilitat de deixar el cotxe en una planta del pàrquing de l’hospital Joan XXIII amb tarifa verda. Aquesta mesura segurament generarà dèficit.

-Com sempre, conflicte entre l’Ajuntament i els propietaris de bars per l’horari de les terrasses.
És etern perquè això ja es remunta quan a la Part Alta hi havia bars de mal nom. Ens agradaria que la solució sigui també amb l’acord dels veïns. El pitjor que ens podria passar és que els veïns s’alcessin contra empresaris de la mateixa ciutat que l’únic que fan és intentar guanyar-se la vida. Estic segur que aconseguirem una solució a mig camí. Des que sóc alcalde ja he viscut quatre o cinc episodis d’aquest conflicte, però com que som gent raonable sempre ens acabem entenent.


-D’un conflicte a una il•lusió. Els Jocs del Mediterrani. Seran uns jocs de mínims?
En absolut. La setmana passada vaig estar parlant amb el comitè internacional dels jocs i amb el Comitè Olímpic Espanyol i em van assegurar que volen que els jocs del 2017 siguin els que marquin un punt d’inflexió pel creixement d’aquest esdeveniment.


-Però hi ha prou visibilitat de Tarragona? Les notícies que arriben de Madrid no són precisament alentadores i, al web del COE i del CSD ni rastre de Tarragona 2017. En canvi, la candidatura de Madrid 2020 és ben visible.
Quan nosaltres érem candidats al 2017 també hi érem, al web del COE perquè estava fent defensa de Tarragona, com ara fan de Madrid 2020. Però ara el COE ja no ha de pugnar pels jocs perquè ja els tenim. És política COE i me la repampinfla que no estiguem en el web. El que em preocupa és que fem la feina ben feta i els jocs es faran.


-Ja hi va haver una retallada a la meitat del pressupost, passant dels prop de 300 als 150. Se n’espera alguna altra?
No. El que sí haurem de fer un esforç més gran per captar inversió privada. També volem que s’avanci un any la possibilitat de tenir beneficis fiscals per a totes les empreses que col•laborin. Fins ara, els beneficis començaven el 2015 i volem que sigui un any abans. I deixim que li recordi que el pressupost inicial dels Jocs de Londres van abaixar-se un 38 per cent respecte les xifres inicials.


-L’entrada en escena del debat identitari i sobiranista amb la possibilitat que se celebri un referèndum per la independència pot fer que Madrid tanqui l’aixeta. Estaria subvencionant uns jocs estrangers…
Intento no barrejar-ho. De moment, no ha afectat i no crec que afecti perquè existeix un consens tàcit de deixar els jocs al marge de qualsevol polèmica. Serà un fet important per a Tarragona, Catalunya i Espanya i no podem treure-li importància amb debats estèrils.


-Però el debat no és tant estèril. La possibilitat és molt real.
“No tenim cap garantia que això sigui així en el futur perquè es pot aixecar una espuria del que sigui. De fet, aquí vam viure moments de tensió quan nosaltres vam intentar seure en una mateixa taula a Israel i Palestina, i al final el comitè olímpic internacional va llençar la tovallola.


-Un altre debat que no sé si el considera estèril és sobre el seu futur polític.
Jo vull ser alcalde de Tarragona i en qualsevol cas això ho haurà de decidir el partit.


-Ja es perfilen posibles delfins. El que més sona és Javier Villamayor. Té regidories de molt de pes
Tinc una sort inmensa de comptar amb un equip molt preparat. És important tenir al costat quatre o cinc persones que, en determinats moments, podrien assumir la responsabilitat. No vull que passi allò de Después de mi, el diluvio. Està Javi Villamayor, Carles Castillo, Begoña Floria, Victòria Pelegrín o Pau Pérez. Però tot el meu equip està molt preparat.


circdetarragona_AD
circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar