loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

OPINIÓ

El Sant Jordi tarragoní de la balconada del Palau de la Generalitat

Jordi Bertran Opinió dilluns, 22 d'abril de 2013

Un dels espais més simbòlics de Catalunya és el balcó central del Palau de la Generalitat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Realitzada per Pere Blai entre 1596 i 1619, la façana principal és la millor obra barcelonina d'arquitectura plenament renaixentista dins la línia dels palaus italians. El balcó no hi fou afegit fins al 1860. Des d’allà el President Francesc Macià proclamà la República Catalana el 1931; el President Josep Tarradellas cridà el seu ‘Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí’ el 1977; el Barça ha celebrat els èxits internacionals.
Al darrera, sempre un testimoni mut: esculpida en marbre, l'estàtua eqüestre de Sant Jordi combatent el drac. El patró d’un país que cada 23 d’abril expressa als carrers, places, rambles i passeigs el tarannà de poble de pau amb les roses i els llibres flirtejant. El Sant Jordi més universal i una de les estàtues més conegudes de Catalunya s’ho mira any rere any. Pocs tarragonins saben que l’escultura que ha vetllat presidents i esportistes va ser creada per un tarragoní: Andreu Aleu i Teixidor.
Nascut a Tarragona el 1832, el 1856 guanyava les oposicions de catedràtic de la Llotja, l’Escola de Belles Arts de Barcelona, cobrint la vacant per defunció del qui havia estat el seu mestre, Damià Campeny. Fou en aquella època quan la Diputació de Barcelona, allotjada a l’antiga seu de la Generalitat, convocà un concurs per vestir la nova balconada, i escollí el projecte d’Aleu. Era el 1865 quan se li encarregaria la seva efígie més popular i obra principal. La composició, molt dinàmica i realista, s'inspira en models romàntics i s'allunya de la sobrietat formal de l'autor. Considerada com una de les peces més representatives de la Renaixença, amb el treball passat del guix al marbre, assolí la primera medalla d’escultura a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1871. El jove Sant Jordi eqüestre seria ubicat a Palau el 1872.
Expliquen que Aleu era un home honest i admirat pels alumnes. Amb taller al carrer Pelai 19 baixos de Barcelona, fou membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Constituí el nexe entre el neoclassicisme del mestre Campeny, i el realisme de finals del segle XIX, estil en què excel•leix la peça, en bronze, dedicada a Manuel Gutiérrez de la Concha, marquès del Duero i símbol de la lluita contra el carlisme. L’executà en guanyar un concurs del 1875 i l’inauguraria el 1885 a Madrid, reiniciant la moda de l’estàtua eqüestre.
A finals del XIX l’assagista i periodista Joan Ruiz incloïa Aleu entre els ‘tarragonins il•lustres’. El 1936 un setmanari barceloní el situava entre els ‘catalans notables’ i escrivia: ‘Una de les personalitats artístiques, la fama de la qual ha estat celebrada per tot Catalunya, irradiant el seu nom respecte i admiració, és l'escultor Andreu Aleu i Teixidor. Va nàixer a Tarragona, l'any 1832.’ 180 anys després, a casa seva les institucions encara no li han reconegut ni l’obra ni la contribució essencial a l’imaginari del país. Molt bon Sant Jordi per a tothom!
jbertran@tinet.cat

Sant Jordi i el Drac, document del fons del 'Museo del Prado', amb l'escultura d'Andreu Aleu.


Jordi Bertran
Jordi BertranGestor cultural
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar