loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

"Like" EbreBiosfera

Jordi Prades Opinió dissabte, 01 de juny de 2013

"Like" EbreBiosfera: https://www.facebook.com/ebrebiosfera

Les Terres de l'Ebre, nova Reserva de la Biosfera de la UNESCO

Les reserves de la biosfera són “àrees protegides per instruments internacionals” en les quals es practica “un model de gestió integrada, participativa i sostenible del patrimoni i dels recursos naturals, amb els objectius bàsics de conjugar la preservació de la biodiversitat biològica i dels ecosistemes amb un desenvolupament ambientalment sostenible que produeixi la millora del benestar de la població, potenciant la participació pública, la investigació, l’educació en la integració entre desenvolupament i medi ambient, i la formació en noves formes de millorar aquesta integració” (Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, que converteix en una obligació legal el compromís voluntari d’aplicar el programa MaB, Man and the Biosphere).

A les Terres de l’Ebre, el debat mediambiental s’ha plantejat sovint en termes contraposats: davant els que afirmen que la protecció és insuficient, ateses les contínues agressions ambientals a què es consideren sotmesos, hi ha els que creuen que el territori està hiperprotegit i veuen limitat el seu desenvolupament a causa de la regulació ambiental.

Aquests plantejaments són el substrat del conflicte ambiental a les Terres de l’Ebre, adobat per la marginació històrica i l’estigma nuclear a què s’ha sotmès el rerepaís, proveïdor de recursos estratègics (aigua i energia) i abocador de residus. La setmana passada, en la cloenda del Máster en Dret Ambiental de la URV a Tarragona, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, es va referir a EbreBiosfera i també al Consorci d’Aigües de Tarragona, a la incineradora de Constantí, a les emissions de la petroquímica i a la descontaminació de l’embassament de Flix).

Els plantejaments reduccionistes són insuficients per afrontar les múltiples dimensions del conflicte ambiental, que requereix diferents aproximacions (ecològica, social, econòmica, ètica...). En aquest sentit EbreBiosfera pot esdevenir un nou instrument de concertació, al voltant del programa MaB de la UNESCO es poden articular iniciatives per tal d’aconseguir que les limitacions que imposa la normativa ambiental, lluny de frenar el desenvolupament, revaloritzin els espais naturals i la resta del medi, creant noves oportunitats per als entorns rurals avançats en els camps de l’economia verda i les TIC aplicades als sectors estratègics de les Terres de l’Ebre: l’agroindustrial, el turístic i l’energètic. En aquest punt, la recerca és fonamental en les ciències naturals i també en les socials.

La solució als problemes ambientals que es plantegen a les Terres de l’Ebre és extremadament complexa. De fet, potser la solució definitiva no existeix i el conflicte no acabarà mai, és un procés en què es tracta d’arribar a acords possibles: en allò que es negociï, durant el temps que s’estableixi, en les condicions fixades, amb les compensacions que es determinin i amb la possibilitat de fer marxa enrere en qualsevol moment si no es compleixen els termes dels acords. Sembla que aquesta és la “nova cultura ambiental” que reclamen els temps.


Jordi Prades
Jordi PradesPeriodista i màster en Dret Ambiental
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar