loader
menu

OPINIÓ

Terra a la vista

Iris C. Lago Opinió dimarts, 02 de juliol de 2013

El darrer 14 de juny es va celebrar l’acte de graduació dels alumnes de Comunicació de la URV. Unes dues-centes persones que enguany acabem els nostres estudis de grau o llicenciatura i que entrem a formar part del mercat laboral del periodisme, la comunicació, la publicitat i les relacions públiques.

Si el món de la comunicació ja era complicat quan vam començar a estudiar i les condicions laborals que ens esperaven no semblaven les millors, ara mateix la situació és encara més delicada. La major part de les empreses (fins i tot les més pròsperes econòmicament) deleguen una gran part del volum de feina en becaris amb sous paupèrrims, i en molts casos sense sou, evitant-se haver de contractar personal. Les col·laboracions desinteressades, ja sigui amb diaris, ràdios, festivals o projectes cinematogràfics, estan a l’ordre del dia, com a única via per donar-se a conèixer. Sembla que, si ens ho mirem amb realisme, els comunicadors ens hem de debatre entre la precarietat i l’atur.

Alguns, ja resignats amb que no en tindran prou amb uns estudis superiors, han decidit continuar el camí acadèmic amb un màster. Però ignoren si pagar entre 3.000 i 8.000 euros per una especialització els assegurarà treballar d’allò que els agrada. Uns pocs han tingut sort i els han ofert feina en l’empresa on han dut a terme les pràctiques. Però la resta naveguem sense rumb, alguns amb un lloguer per pagar i sense saber com fer-ho, d’altres buscant la manera d’independitzar-se. Ens unim al gruix de llicenciats i graduats que avui dia es troben a l’atur, o bé que treballen en supermercats o grans magatzems. Tots els camins duen a la incertesa.

Però no ens hem de resignar, és clar que no. Encara que haguem de començar treballant sense cobrar, intentant fer contactes perquè avui dia si no ets “conegut de” no ets res, fent de caixers o reponedors o venent la nostra ànima a una multinacional, de segur que als quaranta ens haurem apropat una mica més a allò que volem: informar, comunicar, divulgar, difondre i crear. I, si no ens volem esperar i tenim uns quants milers d’euros a la butxaca, sempre podem optar per això de l’emprenedoria, que tan de moda s’ha posat.

El que és segur, ara sense ironies, és que per una o altra via podrem acabar fent allò que ens agrada. El món és ple de possibilitats que ara mateix, en el nostre mar d’incertesa, no podem arribar a divisar, però que de segur que, més aviat o més tard, ens deixaran veure terra a l’horitzó.


Iris C. Lago
Iris C. LagoComunicadora àudiovisual
circdetarragona_AD
circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar