loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Solidaritzem-nos amb els professionals de la Salut Pública

Laia Virgili Opinió dimecres, 05 de febrer de 2014

L’altre dia vaig haver d’anar al servei d’urgències a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, després de més de 3 anys sense trepitjar-lo. Potser, pel fet de trobar-nos en plena temporada de grips i febres, la sala estava ben plena i, quan vam arribar-hi, al voltant de les 4 de la tarda, amb prou feines vam trobar lloc per asseure’ns.

Què voleu que us digui... ja de per si, quan et trobes malament, el temps sembla que s’aturi i corri encara més i més feixuc i fins i tot l’humor se t’agreja. Si bé és cert que a la saleta d’espera hi ha una tele per tal d’amenitzar l’estona, just aquell dia els treballadors de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals estaven de vaga, o sigui que vam veure els mateixos reportatges del 3/24 qui sap quantes vegades. Però això últim no va deixar de ser una anècdota en aquell moment.

Al final, vam prendre paciència i vam evitar caure en la queixa fàcil al llarg de les set hores que va durar la nostra estada, tot i que vam sentir comentaris de tot tipus. Des de gent que feia tot tipus d’especulacions perquè no comprenia com és que ells portaven més estona esperant que d’altres i que aquests eren visitats abans, fins a un home criticant la nacionalitat dels metges que hi havia a urgències i que deia que no se’ls entenia quan cridaven els noms dels pacients per megafonia.

Quan per fi ens va visitar el metge vam adonar-nos del gran esforç que estava fent tant ell com tots els professionals d’urgències d’aquell torn. Se’ls veia esgotats, anaven de bòlit, però van procurar que això va no repercutís en la qualitat del servei. Tan sols feien la seva feina el millor que podien, malgrat la gran manca de capital humà i de llits, conseqüències directes de les greu retallades patides en sanitat.

La veritat és que després de l’estada a urgències, que espero que no es repeteixi fins d’aquí mínim un grapat d’anys, em va ajudar a reflexionar i a sentir-me orgullosa de la nostra Sanitat Pública gràcies als professionals que la integren, que fan malabarismes per combatre l’estrès afegit que impliquen les decisions polítiques preses en despatxos i que ignoren la realitat que viuen els hospitals i el personal d’aquests.


Laia Virgili
Laia VirgiliPeriodista i màster en migracions i mediació social
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar