loader
menu

Senyoreta, no em doni deures: no tenim llum a casa

Jordi Bertran Opinió diumenge, 23 de febrer de 2014

Hi ha amics amb els quals fa anys que no parles perquè viuen lluny, però saps del cert que et tenen present, com tu a ells. Avui he agafat el telèfon i he xerrat amb un d'ells. Necessitava el seu ajut. Viu en un petit poble del País Valencià. Inevitablement la conversa ha inclòs referències a la situació econòmica instaurada.

Al País Valencià ningú no es creu això dels brots verds, m'assegura. Potser l'anorreament del Canal 9 ha posat de manifest la crisi total d'un model de govern que, a més, renega de la seva llengua. Idioma a banda, més o menys el mateix que percebem aquí a peu de carrer. Avui he notat el meu amic especialment desesperançat. M'ha explicat que la seva dona, que és mestra, ha viscut una nova experiència.

'Senyoreta, per favor no em doni deures; no tenim llum a casa', li ha demanat una nena de set anyets a la mestra. Corprenedor. Brutalment corprenedor. La nena viu en una família que tota la vida ha treballat, però que ha exhaurit tots els estalvis i els actuals migrats recursos que entren a la casa es destinen a la hipoteca de la vivenda, al menjar, als impostos i, fins fa poc, a les despeses corrents fixes: aigua, gas i electricitat.

La mestra ha decidit que demà, quan es llevi, prepararà un entrepà per a la xiqueta. De ben segur que o ja no berena o deixarà de fer-ho en poc temps. Serà la seva petita contribució a una economia domèstica que no troba solucions per als problemes diaris en l'actual partitocràcia incapaç d’enfrontar-se a l’oligarquia dels magnats de les elèctriques. Aquesta nit la lluna m'ha semblat més tràgica.

jbertran@tinet.cat


Jordi Bertran
Jordi BertranGestor cultural
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar