loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Que l'art contemporani baixi de les altes esferes

Ariadna de Vilallonga Opinió dimecres, 16 d'abril de 2014

El projecte del Centre d’Art de Tarragona, al que han donat per nom El Teler de Llum, m’omple d’esperança. Sempre he pensat que el gran mal de l’art contemporani és que és elitista. El fan elitista.

Em dóna la sensació que en molts museus i centres d’art contemporani no hi ha una veritable vocació d’apropar l’art a la societat: tot es fa el més enrevessat possible, els discursos esdevenen sobreintel·lectualitzats, les exposicions es fan a mesura per a uns quants que ja en saben molt del tema...

Com a resultat de tot això, trobem un gran públic que surt d’aquests centres sentint-se uns ignorants, o bé sentint-se estafats, o emprenyats. Perquè no hi ha res que emprenyi més que et facin sentir com un idiota. I això ha provocat l’allunyament de la societat de l’art contemporani.

Per fi, moltes institucions culturals i patrimonials han situat conceptualment el visitant en el centre de les seves accions i la seva raó de ser, i ja en molts centres i museus hi ha una veritable vocació didàctica i d’apropament a la comunitat a la qual pertanyen. No obstant, a les institucions dedicades a l’art contemporani sembla que els costa més entrar en aquest procés; moltes no volen fer-ho i estan contentes amb el petit públic d’elit al que atrauen.

Per això, quan he llegit que El Teler de Llum tindrà com a dos grans eixos, per una banda, un programa de mediació per a l’apropament de l’art a la societat i la vida quotidiana, i per altra banda, un programa de difusió per obrir nous canals d’exhibició que apropin l’art a la ciutadania, he pensat: “Ep! S’acosta un canvi”.

El Centre d’Art promet formes imaginatives d’acostar l’art a la ciutadania, transmetre històries humanes que emocionin, explotar l’art urbà, aprofitar els canals d’internet i fer una bona plataforma web que fomenti la interactivitat...

També farà quelcom que es necessitava: potenciar i agrupar espais i entitats que ja existeixen d’una forma coherent, des dels espais joves com Kesse i La Palmera, les exposicions del Tinglado 2, fins al projecte Display (aquells plafons de 2x1 d’art al carrer que hi ha a diferents façanes de la ciutat; al carrer Gasòmetre, al carrer Ixart...).

Abans em temia que el centre d’art acabaria sent un lloc dedicat –perdoneu l’expressió barroera– a la masturbació intel·lectual de quatre gats. Ara crec (i espero) que serà un lloc que traurà l’art contemporani a l’exterior, l’escamparà per tots els racons de la ciutat, i ens explicarà a tots que l’art forma part de les nostres vides.


Ariadna de Vilallonga
Ariadna de VilallongaPeriodista
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar