loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

El castell de les abraçades

Jordi Alasà Opinió dimarts, 07 d'octubre de 2014

Encara emocionat i amb les paraules que brollen més del sentiment que de la pura reflexió, vull compartir el que ha estat el moment més feliç de la meva vida, i també de la de molts dels meus companys que formen part d’aquesta gran família lila.

Aquest 3d10fm del que n’ haurem vist tantes imatges i del que en veurem encara moltes més en els propers dies, va fer esclatar una plaça sencera i es va convertir, com així van expressar castellers de nord a sud i d’est a oest de la TAP, en el moment del concurs. Un somni, un castell, el de les abraçades, sí, sí, el castell de les abraçades, un castell de 10.

Intento recordar cada moment viscut i guardar-lo en la retina dels meus records. Les mirades de complicitat amb els meu pares abans de tancar la pinya, les abraçades d’ànim que ens esperonen a persistir, els gestos buscant l’equilibri entre serenitat i rauxa, les paraules del cap de colla transmetent-nos la força que necessitem, mirar l’escut que tens sobre el cor i sentir un orgull que no es pot descriure en paraules…

Tot seguit, comencem a bastir aquell monstre de 10 caps i es fa el silenci a la plaça, la concentració s’apodera de cadascun de nosaltres i ja no queda més que resistir heroicament mentre pis a pis ens enlairem fins el sostre de la TAP.

Les veus del Crespo, el Sentís i l’Aguilera, setens amunt i pell de gallina. Mentrestant, el pes és cada vegada més insistent, tan insistent com el desig d’aguantar encara una mica més, i una mica més, fins que de sobte ja no existeix res més que els crits eixordadors de la plaça i el refilar mig esvaït de les gralles que ens indiquen que hem conquerit el cel, que el cel de la nostra estimada ciutat s’ha fet lila de cop.

Deu segons després de l’èxtasi diuen que és quan caiem, o almenys això diu la gent, perquè la sensació és de no haver arribat a caure mai sinó d’haver-nos quedat suspesos damunt d’un núvol. Un núvol nascut d’aquesta catarsi col·lectiva farcida de somriures, crits, llàgrimes i abraçades(un altre cop les abraçades), amb els companys a qui en aquells moments ho deus tot.

Fa uns anys, en una pel·lícula anomenada “La teva vida en 65 min” vaig escoltar una frase que deia, “¿Alguna vegada us heu sentit tan, tan feliços, que heu pensat que mai més podríeu sentir una felicitat igual? Perquè jo sí que he trobat aquesta felicitat”. Doncs nosaltres, la Colla Jove, entre assaig i més assaig, passió castellera, Tarragona i eternitat, hem trobat aquesta felicitat. I jo, també la meva, humil i discretament, des d’un primer dau a les portes del cel.


Jordi Alasà
Jordi AlasàCasteller de la Colla Jove Xiquets de TGN
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar