loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Jocs reunits Parker (2017 Mediterranean Special Edition)

Rafa Marrasé Opinió diumenge, 15 de març de 2015

El president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, Amar Addadi, va anunciar aquest passat divendres que, en els Jocs de Tarragona 2017, el bàsquet es disputarà en la modalitat de 3x3 per a “fomentar l’espectacle i portar-lo fins al carrer”. En un estat com Espanya en què el bàsquet és el segon esport en importància i té -opinió generalitzada i acceptada per tots els experts- la millor lliga del món després de l’NBA i en què Catalunya, dins d’aquest estat, està considerada el bressol del bàsquet i on dos catalans, germans, han fet el salt inicial de l’All-Star 2015, popularitzar el bàsquet és molt important, no sigui cas que la gent pensi que es tracta de corfbol.

Dur el bàsquet al carrer no és, però, una idea tan innovadora. A Tarragona fa anys que l’street basket (si es diu en anglès, queda més cool), es va posar de moda. De fet, no hi havia un altre remei si s’hi volia jugar. Proposo, doncs, que es jugui allà on molta gent va fer els seus primers tirs a cistella: l’Institut Martí i Franquès Arena.

Per fer-ho més autèntic, però, més tarragoní, s’ha de fer com es feia abans: saltant la tanca i esperant el torn de joc. Qui guanya es queda, qui perd, surt. Com gaudirem veient jugadors professionals (o qui sigui qui vingui) deixant-se els turmells i els genolls en aquella pista de rajoles. Quin espectacle! I graderies no en calen, tots asseguts a terra, que fa més germanor.

També es poden recuperar altres santuaris del bàsquet a l’aire lliure, com les pistes de La Salle o la Plaça dels Infants, lloc aquest últim on hi va haver una cistella durant alguns anys (el cèrcol era com el Guadiana, ara n’hi havia, ara no) i on jugar era tota una experiència de supervivència.

De fet, havies de tenir l’impermeable a l’abast perquè, al primer núvol d’estornells que s’acostava, podies quedar ben empastifat. Això o ser molt ràpid de cames. Així feies sèries de velocitat, que ara estan molt de moda pel tema running però que aleshores ja es feien. Imagineu-vos actualment amb la plaga de coloms. L’èpica de l’esport en viu.

Ara que, ja posats, no cal que ens aturem aquí. No. Jo li diria al senyor Addadi i a la resta del Comitè que si passa com a Mersin, on no es va poder disputar el bàsquet femení per falta d’inscripcions, que ho fem més senzill, que fem un 21. Sí, aquell joc on es va tirant i el primer que arriba a 21 guanya. Per a això només cal un jugador per equip. I amb cistelles de minibàsquet, que així encara podrem veure alguna esmaixada i tot.

I podem anar més enllà, modificar tots els esports. Algú va dir una vegada que les regles estan fetes per ser trencades. Atrevim-nos! Per exemple: aprofitem una tradició tan nostrada i tarragonina com la Baixada del Pajaritu per incloure el bobsleigh en els Jocs Mediterranis. I algú em dirà: eh que això és un esport d’hivern! I té raó, però dic jo, si Jamaica va tenir equip de bobsleig i va participar en els Jocs Olímpics de Calgary, per què nosaltres no hauríem de poder fer-ho?

I utilitzant el mateix recorregut, amb DJ en directe i tots amb el vermut i el Chartreuse a la mà. I la mascota per allí tombant, èbria d’èxtasi i esperit olímpic.

I tennis? Per a què? Fem un campionat de pales a la platja de l’Arrabassada. Què hi ha més Mediterrani que això? D’aquesta manera també podem lluir les noves guinguetes i, de pas, que els seus propietaris facin una mica de caixa, d’aquesta manera els compensem pel retard en la construcció dels establiments, que som a les portes de la Setmana Santa i encara no els tenen a punt. Els partits, però, haurien de ser al matí, perquè després de la paella l’ambient decaurà bastant. Això sí que és ser Smart (més anglès).

El bàdminton, a les cases Castellarnau i Canals, així ja tenim una excusa per obrir-les. No hi ha perill de trencar res perquè són sales molt grans i tenen el sostre molt alt i, si entra algun turista, sempre se li pot dir que estem rodant un spot publicitari. Com que hi haurà voluntaris de sobres, podrem fer partits nocturns i tot per evitar les hores de més calor i no haver de preocupar-nos si hi ha subalterns suficients.

Ah, i el pàdel. A Mèrida, una ciutat patrimoni de la humanitat ja se’ns han avançat. Faran campionats a l’amfiteatre romà. Aquí també podríem fer-ho, i vestits d’època, així allarguem Tarraco Viva un mes més i l’enllacem amb Història Viva. La quadratura del cercle.

Addadi també va confirmar que hi haurà una mitja marató popular perquè el Comitè tarragoní li ha demanat. No m’ha quedat clar si ambdues curses –la dels atletes inscrits als Jocs i la popular- es faran per separat i si els de la cursa amateur també tindran medalles o si es correran ambdues l’hora, tots junts, mentre sona de fons el We are the world, we are the children. Tot de molt bon rotllo.

Jo crec que Addadi, en el fons, però, s’ha volgut curar en salut. En la seva visita ha vist un descampat on tot està per fer i haurà pensat: “Aquí potser ens agafarem els dits” [la construcció del pavelló està prevista pels inicis de 2016, un any i mig abans de la celebració dels Jocs].

En un país on els imprevistos estan a l’ordre del dia –el Mercat Central com a gran exemple- i el sector de la construcció ha patit un munt de problemes, no és agosarat vaticinar que alguna cosa pot no anar a l’hora. Addadi fa molts anys que treballa en aquest món i les ha vist de tots els colors, i continua en el càrrec. Ja ho diu el refrany: el dimoni sap més per vell que per dimoni.


Rafa Marrasé
Rafa MarraséPeriodista
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar