loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Sensibilitats alienes als himnes

Jordi Bertran Opinió diumenge, 14 de juny de 2015

El Barça ha fet el triplet: Lliga, Copa del Rey i Champions, i ha viscut dos finals amb diferents tractaments de l'oficialitat. Les cerimònies al voltant de les finals de la Copa del Rey i de la Champions League han permès observar com l’Estat espanyol i el d’Alemanya pertanyen diametralment a dos segles diferents.

La final de la Copa del Rey, organitzada per la Federació Espanyola de Futbol, s’inicià amb l’aparició a la llotja de Felip VI amb l’himne espanyol. La de la Champions, depenent de la Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA), de més transcendència internacional i esportiva que no pas la Copa del Rey, començà amb una cerimònia artística per enaltir els actius del país amfitrió, amb la imatge simbòlica de la porta de Brandenburg, a més del fet pròpiament esportiu.

L’oficialitzat preàmbul de la Copa del Rey calca, inalterable, el protocol de la ‘Copa de su excelencia el Generalísimo’ entre 1940 i 1975. És hereva de la ‘Copa de la Coronación’, oficialment ‘Concurso Madrid de Foot-ball’, organitzat el 1902 a Madrid dins els actes de la jura de la constitució per Alfons XIII en assolir la majoria d’edat. El seu èxit féu establir l’any següent la ‘Copa de Su Majestat el Rey’, trofeu que el monarca donà entre 1903 i 1930, i que passaria a denominar-se la ‘Copa de su excelencia el Presidente de la República’ entre 1931 i 1936.

L’evolució de la societat ha portat canvis substancials en la interpretació de l’himne espanyol en actes en què tradicionalment s’havia realitzat. Així el Reial Decret 684/2010, de 20 de maig, pel qual s’aprova el Reglament d’Honors Militars derogà l’anterior de 1984 i eliminà els honors al Santíssim, és a dir, a la Custòdia del Corpus Christi, a què fins aleshores es saludava amb la interpretació de l’esmentada melodia. En canvi, no suspèn les ‘comissions, escortes o piquets per assistir a celebracions de caràcter religiós amb tradicional participació castrense’.

Tampoc no ha impedit que en les processons de la Setmana Santa andalusa sigui una pràctica ben viva i aplaudida saludar els passos a la sortida i l’entrada de les esglésies amb l’himne espanyol interpretat per bandes civils. Més enllà de la norma, és una qüestió de sentiment, tradició i cerimonial, allí plenament acceptada. El costum es remunta als temps de la reina Isabel II, entre 1833 i 1868. El concordat amb el Vaticà determinava que els temples eren territori vaticà i, quan les imatges entraven en territori espanyol, se les rebia amb honors d’Estat.

Si ens cenyim al Reial Decret 1560/1997, de 10 d’octubre, pel qual es regula l’himne, rubricat per José M. Aznar, aquestes interpretacions en context religiós són improcedents i no s’ajusten a dret, per la qual cosa en sentit estricte serien susceptibles de ser objecte de sanció.

Aquest mateix decret establí que s’interpretarà en la versió breu ‘als actes esportius o de qualsevol altra naturalesa en què hi hagi una representació oficial d’Espanya’. En aquest sentit, la Federació Espanyola de Futbol es limità a complir una normativa.

En canvi, a la Champions no va sonar ni l’himne alemany com a estat amfitrió ni tampoc els dels estats dels clubs participants. La Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA) és una entitat del segle XXI que optà per una cerimònia d’obertura simbiosi d’esport i art, en què els compassos inicials de Coldplay i els posteriors de l’himne de la UEFA Champions League captaren l’atenció i no foren xiulats. A Berlín la norma s’adaptà a les sensibilitats pròpies del context i de retruc s'assolí una major efectivitat de la projecció d'Alemanya.

jbertran@tinet.cat


Jordi Bertran
Jordi BertranGestor cultural
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar