loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Vergüenza ajena

Christel Torres Opinió diumenge, 15 de maig de 2016

El títol no fa honor a un arxiconegut grup musical amb temes rumbers i flamencs, sinó més aviat a un melodrama amb protagonistes políticament incorrectes. Aquesta òpera prima reflecteix, a parts iguals, la incapacitat d’obrar amb esperit de servei cap al poble espanyol i el ridícul sufocant enfront els nostres socis europeus.

Tants mesos de via crucis, d’innumerables converses carregades de bones intencions, i d’anades i vingudes; tan sols han servit per esgotar la paciència dels ciutadans i esdevenir la riota d’Europa.

Certa és la dita que afirma que “vemos la paja en el ojo ajeno, y no vemos la viga en el propio”. Això mateix és el que li ha ocorregut a Espanya, que obstinada en establir judicis de valor respecte els polítics catalans, va pregonar a tort i a dret que es van entretenir més en traçar la ruta independentista que en formar un govern sòlid. Doncs bé, en què va invertir Espanya el seu temps si no ha estat per constituir aquell govern estable al qual apel·lava? Aquí ens trobem.

Vagi per endavant que tant uns com els altres ens han obsequiat amb un serial per fascicles. Tanmateix, el govern central encara no ha resolt l’embolic. O potser sí, si entenem per restaurar el dilema que un altre carregui amb el mort a les espatlles. Clar està que de cara a l’aparador resultarà més democràtic tornar a convocar eleccions que abaixar-se els pantalons en la intimitat per materialitzar la voluntat del poble sobirà. És ben sabut que la victòria té mols pares, mentre que la derrota és òrfena.

Ens han dit, per activa i per passiva, que estem amb l’aigua al coll, però la cosa no deu ser tan greu quan de manera altruista els nostres governants s’han pres la llicència de perllongar en el temps tant crucial decisió, i encara ens sobra un racó per fer un desplegament electoral el proper 26J. Quin inici de campanya estiuenca ens espera amb crits propagandístics de fons i promeses de poca substància. Malgrat que per molt que s’esforcin a inflar la vena, a l’estil María Patiño, aquest cop no ens enganyen. Podríem estalviar-nos de cap a peus tota la parafernàlia electoral, juntament amb els discursos grandiloqüents i presumptuosos. Res de mítings infestats de pelegrins incondicionals ni de intervius vis a vis prehistòriques.

Ja hem vist tot allò que havíem de veure. Hem assistit a una inacabable carrera electoral des que vam conèixer els resultats dels comicis del passat desembre. Sens dubte, durant tot aquest temps, han aflorat els draps bruts i una rècula de tripijocs desats sota la catifa. Els mateixos polítics s’han encarregat d’ensenyar-nos les tripes dels seus partits amb les seves llums i les seves ombres.

Espanya s’ha trencat les banyes per vendre al món la seva ferma intenció de diàleg i enteniment entre les diferents forces polítiques. Actitud pròpia de països seriosos a la par que responsables, als quals cregueren formar-ne part. El fum es va esvair i aviat es va mastegar l’esperat fracàs quan el ministre d’Economia i Competitivitat en funcions, sense pèls a la llengua i sota l’atenta mirada dels objectius, reconeixia davant el president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, que la gran coalició d’esquerres i dretes sempre fou pura fantasia. Unes declaracions que despertaren en De Guindos una incontrolable i irònica riallada amb què, segons el meu criteri, semblava burlar-se de l’enrenou que entre tots havien orquestrat. Tot i que només uns quants –al voltant de 47 milions- en pagarem els plats trencats.

Més enllà d’observar a la classe política barallar-se com a nens i de protagonitzar, dia rere dia fins l’avorriment, actuacions insolents i desqualificacions personals; no existeix cap espanyol, a dia d’avui, que pugui sospesar un programa global de país, atès que no n’hi ha cap. La nació es troba en punt mort, a l’expectativa de si arrenca o continua avarada en el port d’on no ha salpat. En aquesta ocasió, la cúpula governamental no pot culpabilitzar a ningú dels seus propis errors. Un acte de constricció hauria de ser suficient per engegar el projecte de present i de futur.

Els aconsello que no escatimin en el festeig de la revetlla de Sant Joan. Ballin, riguin i gaudeixin amb un bon cava fins veure apuntar el dia a la platja. A l’endemà, dormin la mona i el diumenge; llevin-se sense pressa, esmorzin tranquil·lament i no s’oblidin del seu vermut abans de dinar. Si de cas els sobrés quelcom del seu inestimable temps, vagin a votar. Posi-ho ben claret i facilet, no sigui cosa que no sàpiguen interpretar de nou els resultats i haguem de fitxar un altre cop. Diuen que a la tercera va la vençuda...però no donarem idees.


Christel Torres
Christel TorresPeriodista i humanista
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar