loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Puigdemont o Puigdemont?

Jesús Gellida Opinió dimecres, 07 de febrer de 2018

El passat 30 de gener Roger Torrent, president del Parlament, va sorprendre a tothom –excepte a ERC– ajornant el ple d’investidura del candidat, Carles Puigdemont, fins que aquest es pugui celebrar amb totes les garanties i de manera efectiva. Els retrets i acusacions mútues dins del bloc independentista no es van fer esperar, l’Estat i el bloc monàrquic es fregaven les mans –sobretot amb la filtració dels missatges privats entre Puigdemont i Comín– i, el sobiranisme es mobilitzava al carrer fart de les dilacions del Procés.

Pugna independentista

La unitat de l’independentisme trontollava i la possibilitat d’un acord per a la investidura es trencava. En aquests dies es va constatar que la pugna amb l’Estat espanyol no és l’única, sinó que existeix una batalla soterrada entre les forces independentistes, sobretot, entre JxCAT i ERC. Per una banda, Esquerra no esperava que JxCAT li fes el sorpasso i, tot i obtenir els millors resultats de la seva història, s’han trobat amb els pas canviat des de la campanya electoral.

No obstant, els republicans no estan disposats a assumir més riscos per una investidura simbòlica de Puigdemont que, automàticament, quedaria suspesa pels tribunals i no afavoriria ni la situació dels presos, ni la retirada del 155, ni possibilitaria la confecció d’un nou Govern. ERC reclama concreció a JxCAT per conèixer quin és el pla per investir Puigdemont, així mateix, el condiciona i, sobretot, exigeix saber el full de ruta posterior.

Per altra banda, res indica tampoc que un altra presidència i un nou govern –sense membres a l’exili ni a la presó–, serveixi per aturar la suspensió de l’autogovern, recuperar les institucions i avançar cap a l’autodeterminació en la construcció de la República. Mentrestant, JxCAT amenaça amb “Puigdemont o eleccions”. En aquest sentit, la situació és complexa i l’ombra de la tutela de l’Estat allargada. A ningú se li escapa que la intervenció financera de la Generalitat i la pressió judicial continuaran. Un aprofundiment de la judicialització del Procés, que obri una deriva perillosa per als fonaments democràtics i les llibertats a l’Estat espanyol, en el que molts senyalen com una persecució alarmant d’idees polítiques.

Refer ponts

Després de la tempesta pel xoc inicial, ha arribat certa calma amb la represa de les negociacions entre les forces independentistes per negociar una fórmula d’investidura que no tingui implicacions legals per a la Mesa, ni per als diputats en llibertat provisional i que, alhora, sigui efectiva. En aquest sentit, ERC avalaria la proposta de combinar un govern legítim a l'exili –elegit per l’assemblea d’electes– i un d'executiu a Catalunya votat pel Parlament. Sobre aquest tema, a JxCAT asseguren que les negociacions “van pel bon camí” però avisen que “de presidència i d'investidura n'hi ha una, i serà la del president Puigdemont".

I, mentrestant, la CUP adverteix que "no participarem d'un ple fet a mida pel Tribunal Constitucional” i que cal continuar per la via desobedient, aprofundint en l’embat democràtic real amb l’Estat, per fer efectiva la investidura del candidat independentista més votat el 21-D. A hores d’ara una investidura simbòlica sembla descartada, i sorgeixen contradiccions entre perquè enfrontar-se actualment amb l’Estat i no haver-ho fet a l’octubre, quan la gent estava al carrer disposada a defensar la implementació dels resultats del referèndum de l’1-O.

Sigui com sigui, el bloc independentista no es pot permetre dilapidar la majoria parlamentària revalidada el 21-D i ha de conservar, com un tresor, la unitat en la diversitat i la no violència, per continuar avançant. Un avanç que explora, en les negociacions actuals, continuar per camins no transitats fins ara, on l’articulació d’un nou marc polític més enllà de l’autonomia podria donar una sortida al laberint català i superar la teranyina de l’Estat. No obstant, el govern de Rajoy ja ha avisat que coartarà qualsevol intent per el qual el Parlament esculli a Puigdemont. En aquest sentit, el veto preventiu del Tribunal Constitucional –orquestrat per la Moncloa–, és un exemple fragant de la involució democràtica de l’Estat, en un clar atac al que va votar una majoria el 21-D.

Restituir Puigdemont, formar Govern i acabar amb el 155, aquest és el full de ruta independentista a molt curt termini, però –si s’aconsegueix–, quin és el projecte polític per a donar resposta a les necessitats del país, tant en clau nacional com social? Qüestió que cal resoldre el més aviat possible per avançar de forma efectiva cap a la República Catalana


Jesús Gellida
Jesús GellidaPolitòleg
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar