loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Dones en blanc i negre

Christel Torres Opinió divendres, 16 de febrer de 2018

Entre el xivarri d'incessants trucades i correus electrònics a dojo una companya de feina pregona, convençuda i entusiasmada, que 2018 serà l'any de les dones. Almenys, assegura, això afirmen els astròlegs a jutjar per la disposició, alineació i influx dels milions de cossos celestes que transiten sobre els nostres caps.

No sé si els astres del firmament tenen en el seu full de ruta contribuir a aquest benestar. Però estrelles del món de l'esport, del cinema i de molts altres àmbits del panorama social ja s'han pronunciat per revertir la situació. Moltes personalitats de diferents sectors, a excepció de la galàxia política, el màxim representant de la qual, a Espanya, opta per tirar pilotes fora quan se li pregunta per la diferència salarial entre homes i dones.

Potser ser president del govern no sigui una raó suficient per establir empatia amb l’altre i dignar-se a engegar alguna mesura eficaç per donar-li el tomb a la truita. Serà veritat que les coses només s'entenen quan ens toquen d'a prop. Serà que al nostre president li va faltar tenir una filla. Potser, només així hagués contestat amb la rotunditat i contundència amb la qual s'aborden aquest tipus de qüestions. Seria una bona idea que preguntés al seu homòleg islandès, mitjançant traductor, com tancar la sagnia de la bretxa salarial.

Crec que cap de nosaltres seria tan il·lús de pensar que, en un any natural i tenint en compte que amb les coses de palau val més asseure’s, Espanya fos capaç d'aprovar una llei que exigeixi a les empreses que demostrin que els seus empleats cobren el mateix sou pel mateix treball realitzat, amb independència del seu gènere, ètnia, sexualitat o nacionalitat com ja ha fet el parlament d'Islàndia.

Però sí hauria d'atendre una mica més a les recomanacions de la Unió Europea, que porta tres anys recordant-li que faci algun gest en favor de la igualtat salarial. Posi's les piles encara que només sigui per fer una bona obra social. O si li motiva més, des de la seva poltrona zenital, recordi que al cap i a la fi la UE és un club de socis i les notes dissonants no solen agradar, malgrat no estar sol en aquesta rebel·lia.

La situació contrasta amb el discurs de realisme i esperança que Oprah Winfrey va llançar en la cerimònia dels Globus d'Or. Un relat que àdhuc estant farcit de flashbacks entre el temps passat i present, no vaig ser capaç de veure on estava l'evolució entre ambdues etapes. Diferents escenaris i protagonistes, però mateixos comportaments, pors i abusos dels quals ens vanagloriàvem de tenir enterrats sota clau. En escoltar les seves paraules i reviure a través d'elles totes i cadascuna de les històries que han vist la llum, aquests últims mesos, sobre abusos sexuals, humiliació i violència cap a les dones, em vaig afligir en contemplar que seguim vivint en la més absoluta barbàrie i, no obstant això, ens creiem abanderats del progrés i la llibertat. El pitjor de tot és que donem per vàlida aquesta societat malalta, malmesa i ensalvatgida.

”Durant massa temps les dones no han estat escoltades ni cregudes si s'atrevien a explicar la seva veritat al poder d'aquests homes. Però el seu temps s’ha acabat”. Unes paraules que presideixen un dels esdeveniments més importants del món en ple segle XXI. Frase demolidora i reveladora, a parts iguals, en els temps que corren. Allò que es va suposar tan sols com un fantasma del passat marca la més rabiosa actualitat. No sé vosaltres, jo em sento com en una pel·lícula en blanc i negre, sent coetània dels meus ancestres.

Gimnastes, esportistes, actrius, soldats, empleades de la llar, mares, filles, blanques, negres, pobres, riques, nenes, joves, adultes, solteres, casades…Dones de tota raça, religió i condició van ser i són víctimes de violència de gènere i agressió sexual. Sospito que el negre crearà tendència, almenys algunes temporades més fins a fer comprendre que NO i Sí són figures contraposades sense possibilitat de complementar-se.

No oblidin que el progrés passa per qüestionar-se constantment, revisar lleis, normes i codis de conducta, actualitzar models i polítiques socials, debatre, discutir i modificar. Bandejar mals hàbits i desempolsar bons costums a l'avantguarda de qualsevol època. Educar per no haver de legislar. Només així, potser, com diu Winfrey s'acosti un nou dia en l'horitzó en el qual deixem de dir “Jo també”.


Christel Torres
Christel TorresPeriodista i humanista
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar