loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

OPINIÓ

La hipoteca del 155

Jesús Gellida Opinió dimecres, 02 de maig de 2018

Més de sis mesos després de l’aplicació de l’article 155, la intervenció de l’autogovern ha paralitzat la Generalitat de Catalunya. A la destitució del Govern i la imposició de les eleccions del 21-D cal sumar el cessament de 254 càrrecs, la liquidació del Diplocat, els retards en els pagaments a proveïdors, les afectacions a les contractacions, el decaïment de tot un seguit de iniciatives normatives, així com l’encallament de molts projectes, subvencions i ajudes. Una situació d’administració en standby que cal revertir formant govern.

L’executiu de Rajoy reivindica, a través del delegat del govern espanyol a Catalunya, una suposada normalitat gràcies a l’aplicació del 155 que, òbviament, no existeix. Des de la plataforma de treballadors públics ServidorsCAT es recull un inventari de danys, es denuncia que els efectes de la intervenció són cada cop més profunds, i es fa èmfasi en les dificultats que tindrà un nou Govern català per revertir la hipoteca del 155. Una paràlisi de les polítiques públiques de la Generalitat que, cada cop, afecta a més departaments i que, segons ServidorsCat són la prova de que “no ens podem permetre unes noves eleccions”. Unes eleccions que allargarien la intervenció i, en conseqüència, les dificultats per a l’aparell administratiu de la Generalitat.

L'increment de la burocràcia i la suspensió o el retard de partides i projectes compromesos pel Govern són alguns dels efectes de la intervenció estatal a les conselleries catalanes. En aquest sentit, totes les decisions han de ser autoritzades per Madrid, per tant, tot s’alenteix. Una aplicació del 155 que ha deixat als serveis jurídics de la Generalitat sense autonomia per recórrer als tribunals contra l’Estat, amb el cas més fragant de les obres de Sixena. Per altra banda, la intervenció també ha suposat el control dels mossos, una paràlisi del programa d’actuacions en fosses de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme, un bloqueig d’inversions en sanitat, innovació i emprenedoria o unes afectacions en les polítiques d’afers socials, entre altres conseqüències.

Un exemple més de l’abast del 155, al qual cal fer referència, és el del Diplocat. Al respecte, els ex-treballadors denuncien que la liquidació de l'entitat és "injusta i arbitrària" ja que afirmen, en un comunicat fet públic a mitjans del passat abril, que "l'article 155 no habilita a l'Estat a dissoldre organismes autonòmics, perquè les mesures han de ser temporals i no definitives", i demanen al nou govern que es formi a Catalunya "que torni a crear el Diplocat o una entitat similar". Un altre exemple pervers és el de la situació patida pel tercer sector, un dels més afectats pel 155.

En aquest sentit, la Taula del Tercer Sector Social, que agrupa més de 3.000 entitats, denunciava que la intervenció econòmica de l’Estat abocava a l’abisme al sector. Retards en els pagaments a les entitats van suposar un risc inherent de tancar programes. No obstant, la denuncia va fer que el Govern espanyol desbloquegés, a mitjans de novembre, 10’3 milions d’euros imprescindibles per al funcionament dels programes d’unes entitats socials, i sense ànim de lucre, que arriben allà on no ho fa l’administració. Un respir, no exempt de risc de convertir-se en ofec si el 155 és perllonga en el temps. Una situació que fa aflorar, un cop més, la precarietat d’un sector social fonamental que requereix d’un sistema de relació més estructural.

El 155 serà una motxilla per al nou Govern –si és que n’hi ha–; un llast que pot ser més profund i que té a la ràdio-televisió pública i al model d’escola catalana en el punt de mira. L’esperat aixecament del 155, si es forma un govern efectiu, no serà suficient per a que Catalunya deixi d’estar sota llibertat vigilada, no obstant, i amb totes les contradiccions, formar Govern és una condició necessària per a començar a revertir els efectes del 155, per a recuperar les institucions d’autogovern i evitar mals majors, i per a acumular forces en l’ardu camí cap a la República Catalana.


Jesús Gellida
Jesús GellidaPolitòleg
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar