loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

OPINIÓ

Pobra Part Alta que cau a trossos

Jordi Bertran Opinió diumenge, 13 de maig de 2018

El recent episodi del tancament del local dels Xiquets de Tarragona, al carrer de santa Anna i de titularitat municipal, és un esglaó més en els testimonis d’edificis públics que romanen clausurats, que han baixat les persianes, caigut o deteriorat en els darrers anys a la Part Alta. Quan ja fa uns quants es va haver de finiquitar el bar de la seu social dels matalassers pel precari estat en què es trobava el pis que ocupava, l’Ajuntament de Josep F. Ballesteros, com a propietari i titular, no va activar un pla de reforma immediata de l’espai.

La colla castellera Xiquets de Tarragona no pot assajar al seu local perquè no compta amb les garanties de seguretat necessàries. L'edifici és municipal. Sorprèn que el propi Ajuntament s'hagi saltat les seves normatives de manteniment, que imposa a alguns ciutadans en els habitatges i els comerços, i s'hagi pogut arribar a l'extrem actual. Estan massa ocupats en els selfis autopromocionals.

La parròquia de la Trinitat històricament pertanyia al mateix edifici original de la colla matalassera, el convent de Santa Anna que havien ocupat diferents ordes religiosos fins que fou desamortitzat el 1835 per després acollir els antics jutjats. Aquest temple ha estat rehabilitat per la propietat eclesiàstica. Al davant les congregacions de la Sang i de la Soledat estan fent el mateix amb l'església de Natzaret.

Una imatge de la façana del local dels Xiquets de Tarragona, ubicat al carrer de Santa Anna. Foto: Jordi Bertran

Sobta, doncs, que el mateix consistori no hagués plantejat o proposat la transformació d’un altre dels immobles tancats, el fallit aparcament de Jaume I, en la sala d'assaig provisional de la colla castellera, si tenim en compte la precarietat de l'exconvent de Santa Anna. La realitat ens ha demostrat que el Jaume I no té cap ús des que es construí. Òbviament haurien estat necessaris uns diners d’inversió per a l’adequació de les instal·lacions. En canvi, el gener de 2016 la regidora de cultura i també presidenta de l’empresa d’Aparcaments Municipals de Tarragona, Begoña Floría (PSC) apostava primer per reubicar-hi la Casa de la Festa i després per complementar la ja existent. Ni rastre d’un potencial ús per a la colla dels Xiquets, entitat indissociablement lligada al barri antic.

Enfonsaments reals i potencials

La Part Alta és una de les zones més castigades per la manca d’inversió del binomi PSC-PP, per l’absència d’un pla d’ajuts per a la reforma i manteniment d’edificis antics, alguns de gran vàlua històrica, i per la manca d'un control efectiu sobre els immobles en el quals l'Ajuntament no actua ni subsidiàriament per evitar danys potencials a persones i altres béns. El juliol de 2012 s’enfonsava la Casa Foxà al carrer Cavallers, un palauet privat que fins i tot havia servit de residència reial. El seu mal estat amb una preocupant panxa en la façana era tema de conversa habitual entre els usuaris del veí Conservatori de música.

El 2014 la Generalitat obligà als propietaris de Ca l’Ardiaca al pla de la Seu a la instal·lació d’una bastida, per evitar danys al patrimoni de l'edifici i al seu entorn. El 2009 l’Ajuntament hi havia anunciat la construcció imminent d’un hotel de luxe, apuntant-se a la fotografia d’una iniciativa del tot privada.

No cal, però, fixar-se només en edificis. El setembre de l’any passat, fa nou mesos, un vehicle destrossava part de la bonica barana de la baixada Misericòrdia. En nou mesos s’han gestat i nascut uns quants infants a Tarragona, però el consistori ha estat incapaç de substituir la barana, i una lletja paret ocupa el seu lloc.

Les cases nobles de Canals i de Castellarnau, en la mateixa Part Alta, han deixat d’estar obertes diàriament als visitants perquè, segons fonts municipals, hi anaven pocs. El local de la Jove Xiquets de Tarragona no permet encabir les construccions d’una colla de deu que té el mateix immoble que quan feia castells de set pisos. La sala teatral Trono no va trobar una via administrativa per continuar la seva activitat vora la plaça de les Cols.

Les esglésies de Natzaret, Sant Miquel i Sant Llorenç habitualment romanen tancades davant la incapacitat de gestar un acord amb participació pública i privada que permeti visualitzar el patrimoni artístic de la Setmana Santa, del qual els polítics s’omplen la boca en les vigílies quaresmals. La cantonada de la Rambla Vella que llinda amb el palau municipal presenta un aspecte impropi d’una ciutat considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 2000. O l’antic Beateri, conegut també com a Ca l’Agapito, roman oblidat a la mateixa plaça del Pallol, una de les portes de la ciutat antiga.

Altres prioritats

Legítimament el govern PSC-PP ha apostat per destinar els diners a altres afers, geogràficament ben allunyats de la Part Alta. Exactament la mateixa direcció del primer consistori de la democràcia, també amb alcaldia socialista entre juny de 1979 i agost de 1989. En canvi, en aquell període el també socialista Joaquim Nadal liderava des de l’Ajuntament de Girona la transformació i regeneració del barri antic de la ciutat de l’Onyar en un epicentre cultural en què el món jueu n’esdevingué un sòlid motor. Això no el privà de reequilibrar amb mesures socials els diferents barris gironins.

Igual que durant aquella dècada Tarragona va perdre el lloc a la pole position del país, l’actual etapa política ha agreujat novament l'escenari. No solament l’Ajuntament socialista i del PP no ha estat proactiu escudant-se en la situació econòmica, sinó que no s’han fet els manteniments imprescindibles que han deixat l’escenari de descurança percebut per amplis sectors tarragonins. Mentrestant, la ciutat ha vist com altres localitats han continuat avançant i progressant en els àmbits més diversos.

Cal un Ajuntament que treballi intensament en la gestió de la ciutat, amb visió de futur, no per penjar-se medalles sinó perquè ho facin els futurs consistoris, reforçant els fonaments i la identitat local perquè Tarragona estigui sòlida i segura, no com ara.

Prou política de selfi.

jbertran@tinet.cat


Jordi Bertran
Jordi BertranGestor cultural
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar