loader
menu

OPINIÓ

I ara què? Els 'elefants blancs' de Tarragona 2018

Alba Medina Opinió dilluns, 09 de juliol de 2018

Una setmana després de la finalització dels Jocs Mediterranis, és el moment de fer balanç de tot el que ens deixa aquest esdeveniment esportiu a la ciutat.

Molt s’ha parlat d’aquests Jocs, tot i que probablement no de la manera que els seus organitzadors haguessin volgut. Del que potser no s’ha parlat tant és del seu llegat, una de les coses sobre les quals l’alcalde Ballesteros i l’organització havien insistit durant els darrers anys per intentar convèncer a la ciutadania del benefici de celebrar-los a casa nostra.

Per l’economista basc Juanma Murua, especialista en l’àmbit de la Gestió Esportiva, és massa habitual acceptar sense crítica que els grans esdeveniments esportius suposen un revulsiu per la ciutat que els acull. Els impactes positius que habitualment s’argumenten es basen fonamentalment en dos aspectes: la promoció global de les ciutats i la seva regeneració social.

Anem a pams. Els Jocs Mediterranis han anat patint un deteriorament mediàtic durant els últims anys. Durant les primeres dècades, sobretot dels anys 50 als 80, van tenir la seva època de plenitud, però actualment ja no gaudeixen de tanta popularitat. En definitiva, no són uns Jocs Olímpics i, per tant, tampoc se li poden donar més importància de la que realment tenen. Al meu parer aquest ha estat un dels grans handicaps de Tarragona 2018, ja que l’alcalde Ballesteros i companyia ens els han volgut vendre com si aquests Jocs fossin el revulsiu que la ciutat necessitava, tal i com sí que va succeir amb Barcelona 92.

Però com sol passar, les comparacions són odioses. Uns Jocs Olímpics efectivament poden ser, en el millors dels casos perquè no sempre és així, un esdeveniment amb una repercussió global que faci que el territori on es portin a terme experimenti un salt endavant en molts sentits. La insistent campanya per demostrar que els Jocs Mediterranis portarien un gran canvi a la ciutat ha aconseguit l’efecte contrari, ja que ara ja podem dir que hi ha hagut un gran contrast entre el que es prometia i el que ha acabat succeint.

D’altra banda, la regeneració social que s’hauria d’haver produït al voltant del que podia haver estat un gran projecte comú, només l’hem intuït en el cas dels voluntaris i voluntàries, que a més de fer una feina extraordinària de ben segur han generat xarxes socials més o menys consolidades.

No ha estat així en el cas de la ciutadania, que poc s’ha implicat en l’esdeveniment. No s’ha aconseguit la tant desitjada mobilització emocional, que en paraules del professor Carlos Vainer de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, és el que possibilita una aprovació accelerada dels projectes, sense que ni tan sols calgui un debat previ i sense que es qüestioni el plantejament urbà estratègic.

En aquest sentit, considero que ha mancat una feina prèvia de pedagogia a la ciutat i a tots els barris, per introduir les idees dels Jocs més enllà de la pura competició esportiva -solidaritat, cooperació, pau, multiculturalitat, etc- mitjançant intervencions en l’espai públic, centres cívics, escoles... amb metodologies participatives i de caire social.

A més de la promoció de la ciutat i de la regeneració social de què parla Murua, jo hi afegiria un tercer aspecte no menys important: els equipaments, el llegat més palpable. Si bé és cert que el projecte inicial no s’ha pogut portar a terme -ni de bon tros- per múltiples problemes que tothom més o menys coneix, la ciutat ara mateix disposa d’unes infraestructures que s’han construït única i exclusivament per els Jocs i que caldrà gestionar i mantenir: una piscina olímpica, un pavelló d’esports per unes 5.000 persones i un estadi d’atletisme.

S’anomena elefants blancs a totes aquelles infraestructures que tenen un cost de manteniment més gran que els beneficis que aporten i, habitualment, els grans esdeveniments esportius en solen ser grans generadors. El repte que ara té Tarragona és donar una utilitat a aquests equipaments i evitar que es converteixin en elefants blancs.


Alba Medina
Alba MedinaAntropòloga social i cultural
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar