loader
menu
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

De Magdalena a Corinna: els costums reials espanyols

Jordi Bertran Opinió dimarts, 12 de març de 2013

El Espejo Negro és una esplèndida companyia teatral, dirigida per l’andalús Angel Calvente, qui ha posicionat les titelles dins els gèneres aptes per a adults fins assolir dos premis Max. A Tarragona són memorables els seus ‘Tos de pecho’ -Santa Tecla 1994- i ‘La cabra’ -Sant Magí 2000-. Fa pocs dies he gaudit a la fira de Gijón de la seva darrera estrena ‘La venganza de don Mendo’, a partir de l’original de 1918 del també andalús Pedro Muñoz Seca. Des d’aleshores aquesta tragicomèdia esbojarrada ha estat una de les obres més representades del teatre estatal. Els crítics hi han volgut veure una sàtira dels drames romàntics, i l’han situada dins l’astracanada. Són memorables l’adaptació cinematogràfica de Fernando Fernán Gómez el 1961, i una versió teatral més recent del Tricicle.

Tot i que és una obra centenària ambientada en l’època medieval al voltant del rei lleonès Alfonso VII, l’argument és de plena actualitat. Quan el marquès don Mendo ha escalat una torre per intimar amb la noble Magdalena, és sorprès pel promès, el duc de Toro, i pel pare de la dama. Per protegir l'honor de la jove, Mendo menteix i assegura que volia robar, pel que és condemnat a morir emparedat viu. Alguns nobles li faciliten la fugida. Passa el temps. Magdalena, infidel a l’espòs, esdevé l'amant del rei. Un bell trobador, que no és altre que Mendo amb una nova personalitat, apareix en el campament reial i encisa les dones, inclosa la reina. En una cova, escenari d’infidelitats, es troben el rei i Magdalena, la reina i el ‘trobador’, la mora Azofaifa amistançada amb Mendo i disposada a liquidar les rivals... Atònits el pare i l’espòs de Magdalena descobreixen les aventures extraconjugals. Mendo executa la venjança, i amb un romanço explica les velles intimitats amb Magdalena.

L’original fou escrit en temps del rei Alfonso XIII amb una Espanya i una monarquia en crisi: pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico, guerra d’Àfrica, revoltes com la Setmana Tràgica a Barcelona i atemptats contra els presidents Canalejas i Dato que moriren. Tot i que les cròniques narren que Pedro Muñoz i el monarca van ser amics, en ‘La venganza’ suren les aventures del Borbó. Abans de casar-se s’escapava amb la sevillana Julia Fons -cupletista, ballarina i intèrpret de sarsuela-, o amb l’adinerada francesa i casada Mélanie de Gaufridy de Dortan, amb qui va tenir un fill. Ja maridat, la institutriu irlandesa i professora de piano dels infants, Beatriz Noon, va ser predilecta i en tingué una xiqueta. Però l’amant amb més continuïtat fou, des de 1916, l’actriu Carmen Ruiz, ‘la Neneta’, amb qui tingué dos fills. També es va entendre amb Agustina Otero, ‘La Bella Otero’, estrella al Folies Bergères de París, i amb l’aristòcrata Soledad Quiñones. Casualment el nom del rei medieval i el del coetani teatral és Alfonso. Casualment Alfonso VII era un cràpula i li són conegudes filles extramatrimonials. I no se’ns escapa la icona cristiana de Magdalena com l’adúltera.

Les crisis propicien que els espectacles d’humor crític arribin embolcallats de desvergonyiment i transgressió. Entre l’original de ‘La venganza’ i El Espejo Negro, brillen denominadors comuns: crisis, l’idèntic ‘problema catalán’, dues reines –Victoria Eugenia de Battemberg i Sofia de Grècia- nascudes fora d’Espanya, allunyades dels costums hispànics; i dos reis fogosos en el camí de Magdalena a Corinna.


Jordi Bertran
Jordi BertranGestor cultural
circdetarragona_AD
circdetarragona_AD

Comentaris

circdetarragona
Anterior
Següent
Per tal de poder millorar els nostres serveis utilitzem cookies de tercers. Si continua navegant considerarem que accepta la seva utilització. Més informació aquí. Tancar